El Barça va obtenir un empat sacrificat al Parken de Copenhaguen, on va ser sotmès a les fuetades físiques d'un rival que durant molts compassos el va arraconar. El punt aconseguit va ser de patiment i, de retruc, priva els de Guardiola de segellar el seu passaport matemàtic per als vuitens. Un empat que torna a mostrar les dificultats dels blaugrana per guanyar a domicili en la Champions. Un fet que no es produeix des del desembre del 2009 amb una victòria a Kíev. El Copenhaguen va plantejar un cos a cos brutal per treure de polleguera els catalans, i a fe de Déu que ho va aconseguir. Els pronòstics de Guardiola en la prèvia es van complir fil per randa. La forta concentració defensiva i el rigor tàctic van esperonar els locals per asfixiar un Barça que va estavellar tres pilotes al pal a xuts de Villa, Messi i Pedro. Els danesos en van estavellar una. Guardiola va fer servir el mateix onze contra el Sevilla, però amb el canvi de Keita per Pedro.

El conjunt de Guardiola va jugar molt desdibuixat durant els primers minuts i no va carburar fins ben entrat el partit. La incomoditat es feia palesa amb les reiterades passades enrere dels defenses cap a Valdés i l'obligació de Xavi a baixar a recollir la pilota fins a la cova. Això va facilitar la pressió constant del Copenhaguen, que amb poc aconseguia molt. A això també s'hi afegia la contribució d'un camp tou i pesant mullat per la pluja i la d'una afició, la del Parken, que es va prendre el partit com una autèntica final amb un camp totalment ple. Tots aquests ingredients van tenir també el condiment del joc dur. El cos a cos dels danesos es va fer de seguida palès amb una dura entrada a Puyol trenta segons després del xiulet inicial. Els locals van aprofitar la inferioritat numèrica momentània per clavar un xut al travesser, de Claudemir. El mig va aprofitar un mal rebuig de Piqué amb el de la Pobla recuperant-se a la banda. Era tot un avís sobre l'estratègia de Solbakken. Kvist, amb una entrada per darrere a Busquets, va continuar alimentant el joc dur danès. Enmig dels cops, Valdés va sortir a la frontal a rebutjar una pilota i va etzibar una trompada a N'Doye. L'àrbitre va decretar falta prèvia del davanter a Puyol. Una acció molt protestada pel públic, que va demanar l'expulsió del porter. Des d'aquell moment, Valdés va ser l'enemic públic número u del Parken. Els deixebles de Guardiola continuaven patint i Gronkjaer es va convertir en un corcó per la banda esquerra. Un parell de córners llançats per Vingaard tornaven a advertir del perill local. El canvi de guió va ser sobtat, obra i miracle d'Iniesta que va enviar una deliciosa assistència en diagonal a Villa, però el seu xut sec i creuat es va estavellar al pal. Era el senyal que necessitava el Barça per fer recular l'adversari. Els catalans van agafar el timó del partit. Busquets va tornar a avisar amb una jugada d'estratègia, però en el tercer intent Messi, l'executor, no va fallar amb la seva cita amb el gol. Murri, va aprofitar un rebuig d'un defensa per enviar la pilota al fons de la xarxa després de tocar el pal. Era el gol número 100 de l'argentí amb Guardiola a la banqueta i el seu cinquè en la Champions. Al Barça li va durar poc l'alegria, ja que en la següent acció el Copenhaguen va empatar. Una centrada des de l'esquerra de Gronkjaer va tenir com a resposta un rebuig nefast de Valdés. La pilota se li va esmunyir entre les mans, circumstància que va aprofitar Claudemir per tornar a equilibrar el resultat. La diana local, més que estimular el Copenhaguen, va esperonar encara més els de Guardiola, que van fer els seus millors minuts. Messi i Villa, molt intuïtius, van mostrar el seu ventall de recursos tècnics. L'asturià va tenir temps de fer un driblatge deixant enrere quatre rivals per cedir la pilota a Iniesta. El manxec, des de la frontal, es va inventar una passada de cullera per a Messi, però el porter, atent, va desbaratar el que era la jugada de la nit. Els bioritmes dels blaugrana continuaven accelerant-se i en el temps afegit Messi va rebre una assistència d'Abidal i la va enviar al pal.

El Copenhaguen va tornar a curtcircuitar el Barça després del descans. La incomoditat pel rigor tàctic dels danesos va alentir els moviments dels de Guardiola, que no trobaven cap via ni cap forat en la teranyina defensiva de l'adversari per crear ocasions de gol. Passeven el minuts i el Copenhaguen s'anava acomodant a les seves possibilitats de guanyar gràcies a la seva superioritat física i a les imprecisions dels de Guardiola. Els blaugrana tornaven a patir com en els primers compassos del matx. Els danesos, amb Bolaños, que va tenir una clara ocasió, continuaven percudint amb insistència l'àrea de Valdés amb un Barça martiritzat i angoixat que resistia gràcies a un enorme Puyol. Una tàctica de subsistència que només es podia capgirar amb alguna genialitat aïllada. Guardiola, a deu minuts del final, va donar entrada a Pedro per Villa a la recerca de més frescor i profunditat al davant. El canari per poc es va convertir en l'heroi de la freda nit danesa, però el seu xut va tornar a topar amb el pal. El tercer d'un partit que va tenir l'epíleg amb el xiulet final. Un Busquets enfurismat va donar una empenta al tècnic rival, Solbakken, quan aquest discutia amb Guardiola pel camí dels vestidors. Una acció que li podria costar cara, al mig de Badia. I és que ahir el Barça va viure una veritable batalla al Parken, on la duresa danesa es va fer palesa en molts instants. Ara els blaugrana hauran de continuar remant a Atenes, contra el Panathinaikòs, i al Camp Nou contra el Rubin per segellar la classificació per als vuitens.