Barça

Convicció i obligació

El Barça, conscientque pot sortir de Getafe enlairat pel derbi madrileny

El cinquè triomf lluny del Camp Nou, la millor forma de pressionar els blancs

Guardiola fa viatjar tothom; l'únic dubte, un cop més, al voltant de Xavi

Qua­tre victòries en els pri­mers qua­tre des­plaçaments –el millor inici de la història– són la carta de pre­sen­tació amb la qual el Barça arriba a Getafe. La ratxa s'haurà d'aca­bar algun dia, però els blau­grana volen apro­fi­tar-la en una jor­nada en què tor­nen a jugar abans que el Madrid. Gai­rebé ningú no con­fia en què els de Mou­rinho dei­xin de sumar en el derbi madri­leny –onze tem­po­ra­des fa que l'Atlético no rasca res del Ber­na­beu–, però, igual que la ratxa blau­grana, tot té un final. En resum, la d'avui pot ser una jor­nada (quan acabi el par­tit dels blau­grana s'ini­ciarà el derbi madri­leny) en què els de Guar­di­ola sur­tin enlai­rats. Per això, hau­ran d'acon­se­guir els tres punts a Getafe, davant d'un rival que enga­nya. En deu dies, els madri­lenys han per­dut bona part del crèdit que havien acu­mu­lat en els dos pri­mers mesos de com­pe­tició. Un trist empat con­tra un ter­cera (el Por­tu­ga­lete) a la copa i dos angoi­xo­sos 3-0 (a Bil­bao i a casa, con­tra l'Stutt­gart) con­ver­tei­xen els de Mic­hel en un sen­glar ferit. Guar­di­ola ho sap i per això ha dema­nat inten­si­tat màxima en un dels pocs camps, en la història recent, del qual el Barça ha sor­tit escal­dat (el sotrac en semi­fi­nals de copa en el penúltim any de Rijka­ard va ser sonat). Tot i això, el guió d'avui no variarà gaire del dels tres últims des­plaçaments en lliga. La Roma­reda (0-2), San Mamés (1-3) i el Cal­derón (1-2) han estat tres pla­ces duríssi­mes en les quals els blau­grana, inter­pre­tant bé l'exci­tació rival (tant a la grada com a la gespa), s'han aca­bat impo­sant a còpia de fut­bol, La millor notícia per a Guar­di­ola és que, tret de Jef­fren, té dis­po­ni­ble tota la plan­ti­lla. Sabe­dors que gran part dels titu­lars tin­dran des­cans dime­cres en el tràmit de la copa, avui tot­hom té pro­hi­bit dosi­fi­car-se. Tots, menys Xavi. El de Ter­rassa com­pleta una llista en què hi haurà un des­car­tat (han viat­jat dinou). Ell vol jugar, però Guar­di­ola no acaba de tenir-les totes. El seu rol (onze, ban­queta o gra­de­ria) dependrà de les últi­mes sen­sa­ci­ons (les d'ell i les del tècnic) en un altre par­tit en què, amb ell al camp, tot acos­tuma a ser molt més fàcil. Si final­ment Xavi entra en l'onze, el que podria des­can­sar serà Ini­esta. Al tècnic no se li escapa que l'heroi del mun­dial acu­mula molts minuts i, tard o d'hora, li farà aixe­car el peu. Messi (clau en les victòries en els últims dos anys) i Villa (els pals, lluny d'angoi­xar-lo, el moti­ven) són un bon mal­de­cap per a Mic­hel. Dels qua­tre lesi­o­nats, el tècnic madri­leny només recu­pera Parejo –Tor­res, Gavilán i Colunga, són baixa–, que arriba molt just per entrar d'inici. Tot i això, s'afer­ren a l'estadística. Dels qua­tre tri­omfs que han acon­se­guit, tres han estat a casa. Saben que el quart seria el de la cre­di­bi­li­tat per­duda. El Barça surt avi­sat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.