Barça

El futbol i la paraula

La literatura va anar de bracet amb el món de la pilota anit al Teatre Romea. Una trobada amena allunyada dels paràmetres clàssics que marca la rutina mediàtica de l'esport rei

La Fundació Romea va organitzar anit la jornada Literatura i futbol. Un col·loqui que va tenir la participació de l'assessor de la presidència del Barça, Carles Rexach, en absència de l'entrenador del Barça, Josep Guardiola; el director general del Real Madrid, Jorge Valdano; el director tècnic del Sevilla, Ramón Rodríguez, Monchi; l'exjugador de l'Espanyol Joan Golobart; l'historiador Jaume Sobrequés, i el periodista Ramon Besa. Els sis tertulians van comentar la simbiosi existent entre la literatura i el futbol. El material a comentar va partir de les lectures de textos de Roberto Fontanarrosa, El Negro, amb el text Lo que se dice de un ídolo; Rafael Sánchez Ferlosio, l'historiador Xavier Carmaniu i d'Eduardo Galeano a El fútbol a sol y sombra. Les lectures dels textos van anar a càrrec dels actors Pep Ribas, Santiago Lorenz i l'argentí Darío Grandinetti.

El col·loqui es va compartimentar en petites xerrades d'un quart d'hora de durada després de cada lectura. En cadascuna brotaven les emocions des del paper primigeni del futbol com a esport centenari passant pel rol de l'àrbitre dins del rectangle de joc, els nacionalismes o el paper del jugador com a ídol de masses o el professionalisme pervers que envolta l'esport modern i l'ètica i com no: la figura sempiternament crítica de l'arbitre.

«El futbol és un instrument que ens pot ajudar a entendre el passat», va apuntar Jaume Sobrequés encara que el va deslligar de ser un element troncal de fets històrics. Després d'aquesta primera intervenció de l'historiador el col·loqui es va endinsar dins de l'hiperprofessionalisme. «En el futbol hi ha l'obligació de guanyar que condiciona el futbol», va admetre Valdano. Ramon Besa va replicar l'argumentació llançant un retret admirable a la figura de Leo Messi: «Continua sent un nen i el futbol és com la recuperació mental de la infància.» Carles Rexach parlava de les jerarquies que hi ha en el món del futbol i com les vehicula el tècnic: «En un equip gran s'ha de saber torejar els grans jugadors perquè funcionin.» Ramón Rodríguez, Monchi, vorejava l'aspecte innat que fa gran un futbolista. «El jugador neix amb un gen i gràcies a això és un privilegiat. Però hi ha diferències, n'hi ha uns que es desenvolupen al costat de la forquilla de Messi o Cristiano i altres que són patidors com ara els del Jaén, que no cobren.» El següent salt va passar per un fet recurrent: l'ètica de l'esport rei. «Que un jugador sigui trampós no té un factor cultural, però també hi ha dinàmiques al terreny de joc que t'empenyen a fer-ho i surt la picaresca», raonava Joan Golobart. Rexach, per contra, es mostrava la cara més real del futbol despullada de tanta retòrica. «Tenia un entrenador que em deia que era millor guanyar de manera bruta que perdre de manera neta. Henry va fer un gol amb la mà amb França i va anar al mundial, però després ja veus com li va anar», va dir amb el seu humor habitual que va arrencar les rialles de l'auditori. En aquesta disputa de moralista Ramon Besa hi va posar l'aurèola mediàtica que envolta el futbol. «L'aspecte mediàtic han canviat la naturalitat. Es pensa més a celebrar un gol que no en la manera d'executar una acció.» Sobrequés va tancar el debat ètic amb un apunt àcid: «Sembla que el futbol sigui una guerra bruta en la qual tot s'hi val. On és la cultura futbolística?» Valdano va voler contrarestar el cop de l'historiador apel·lant a l'humanisme del futbol: «En els onze jugadors que hi ha en un equip hi caben tots els valors. L'avar, l'astut, l'individualista... En general el futbol acaba premiant el mèrit i no la picaresca.»

L'àrbitre i l'ídol.

La figura del col·legiat també va alimentar el debat. «S'han inventat un idioma que no té res a veure amb el futbol. Haurien de tenir més sentit comú i menys normativa», va denunciar Besa. «Haurien de suprimir la meitat de les regles i s'equivocarien menys», va apuntar en el seu torn Rexach. «Jo no canviaria res. El futbol fa 110 anys que és així i va bé», assumia Monchi. I de l'àrbitre, la figura més vilipendiada del futbol, es va passar al mite: l'ídol. De la lectura d'El Negro, Roberto Fontanarrosa, es creava una ficció d'un jugador que arriba a ser ídol de l'afició quan abandona la seva imatge de pulcritud i acaba estomacant un rival i envoltat de rumors amorosos. «Hi ha jugadors que sense necessitat de fer bajanades són ídols, com ara Iniesta», va explicar Valdano que va llançar el titular de la nit: «Estem en un procés d'idiotització del futbol.»

El col·loqui va acabar amb un colofó interessant de Valdano: «El futbol no és res sense la paraula. Després del futbol no fem res més que parlar sobre el que hem vist. I és que el futbol i la literatura et permeten reviure moment màgics i traslladar-te al món de les emocions.» Jaume Sobrequés va tancar la trobada assegurant: «Hi ha lloc per a l'esperança en el món del futbol quan s'ajunta una cosa tan prosaica com una pilota amb la literatura, és una cosa sublim.»


«Hi ha jugadors que sense necessitat de fer bajanades són ídols, com Iniesta», va dir ahir Valdano

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)