La Fundació Romea va organitzar anit la jornada Literatura i futbol. Un col·loqui que va tenir la participació de l'assessor de la presidència del Barça, Carles Rexach, en absència de l'entrenador del Barça, Josep Guardiola; el director general del Real Madrid, Jorge Valdano; el director tècnic del Sevilla, Ramón Rodríguez, Monchi; l'exjugador de l'Espanyol Joan Golobart; l'historiador Jaume Sobrequés, i el periodista Ramon Besa. Els sis tertulians van comentar la simbiosi existent entre la literatura i el futbol. El material a comentar va partir de les lectures de textos de Roberto Fontanarrosa, El Negro, amb el text Lo que se dice de un ídolo; Rafael Sánchez Ferlosio, l'historiador Xavier Carmaniu i d'Eduardo Galeano a El fútbol a sol y sombra. Les lectures dels textos van anar a càrrec dels actors Pep Ribas, Santiago Lorenz i l'argentí Darío Grandinetti.

El col·loqui es va compartimentar en petites xerrades d'un quart d'hora de durada després de cada lectura. En cadascuna brotaven les emocions des del paper primigeni del futbol com a esport centenari passant pel rol de l'àrbitre dins del rectangle de joc, els nacionalismes o el paper del jugador com a ídol de masses o el professionalisme pervers que envolta l'esport modern i l'ètica i com no: la figura sempiternament crítica de l'arbitre.

«El futbol és un instrument que ens pot ajudar a entendre el passat», va apuntar Jaume Sobrequés encara que el va deslligar de ser un element troncal de fets històrics. Després d'aquesta primera intervenció de l'historiador el col·loqui es va endinsar dins de l'hiperprofessionalisme. «En el futbol hi ha l'obligació de guanyar que condiciona el futbol», va admetre Valdano. Ramon Besa va replicar l'argumentació llançant un retret admirable a la figura de Leo Messi: «Continua sent un nen i el futbol és com la recuperació mental de la infància.» Carles Rexach parlava de les jerarquies que hi ha en el món del futbol i com les vehicula el tècnic: «En un equip gran s'ha de saber torejar els grans jugadors perquè funcionin.» Ramón Rodríguez, Monchi, vorejava l'aspecte innat que fa gran un futbolista. «El jugador neix amb un gen i gràcies a això és un privilegiat. Però hi ha diferències, n'hi ha uns que es desenvolupen al costat de la forquilla de Messi o Cristiano i altres que són patidors com ara els del Jaén, que no cobren.» El següent salt va passar per un fet recurrent: l'ètica de l'esport rei. «Que un jugador sigui trampós no té un factor cultural, però també hi ha dinàmiques al terreny de joc que t'empenyen a fer-ho i surt la picaresca», raonava Joan Golobart. Rexach, per contra, es mostrava la cara més real del futbol despullada de tanta retòrica. «Tenia un entrenador que em deia que era millor guanyar de manera bruta que perdre de manera neta. Henry va fer un gol amb la mà amb França i va anar al mundial, però després ja veus com li va anar», va dir amb el seu humor habitual que va arrencar les rialles de l'auditori. En aquesta disputa de moralista Ramon Besa hi va posar l'aurèola mediàtica que envolta el futbol. «L'aspecte mediàtic han canviat la naturalitat. Es pensa més a celebrar un gol que no en la manera d'executar una acció.» Sobrequés va tancar el debat ètic amb un apunt àcid: «Sembla que el futbol sigui una guerra bruta en la qual tot s'hi val. On és la cultura futbolística?» Valdano va voler contrarestar el cop de l'historiador apel·lant a l'humanisme del futbol: «En els onze jugadors que hi ha en un equip hi caben tots els valors. L'avar, l'astut, l'individualista... En general el futbol acaba premiant el mèrit i no la picaresca.»

«Hi ha jugadors que sense necessitat de fer bajanades són ídols, com Iniesta», va dir ahir Valdano