L'escriptor Thomas Hardy deia que «hi ha silencis meravellosos d'escoltar». Després d'un 0-8, no cal fer grans escarafalls, ni declaracions presumptuoses. Ja queda tot dit. El revers, expressat per la ignorància, sempre atrevida, d'aquest portuguès curt d'instrucció i gambals, per bé que jugui. Callats, reviseu els deu noms de la davantera a sou del club l'última vegada d'un resultat igual, fa mig segle, i supereu les barreres de l'anacronisme: Tejada, Evaristo, Eulogio Martínez, Luisito Suárez, Villaverde, Kubala, Kocsis, Czibor, Coll i Ribelles. Mai més serà possible aplegar similar quantitat de talent, encara que els xeics del petroli embogeixin. Aquest va ser l'arsenal d'H.H., que situà el llistó. Oscar Wilde, un altre britànic genial en l'art de les frases conceptuals, va afirmar que «els intel·ligents dominen el moment psicològic precís en què no s'ha de dir absolutament res». I l'instant és ara. Ja ens ho recorden prou els diaris, amb aquesta col·lecció de rècords, amb aquesta trajectòria magnífica. Calla el quadre tècnic, que sabrà preparar l'equip amb l'estudi previ al matx, amb la identificació de les febleses adversàries poc apreciables pels abrandats que només desitgen la victòria sigui com sigui, caigui com caigui.

La reflexió en el silenci meravellós d'escoltar recomana a crits fugir dels evidents paranys parats de fa tants i tants dies, que els hauran de servir com a excusa si perden i de glòria si guanyen. Ni nous caps de garrí, ni grans energies gastades en l'etern adversari, ni res de tot el que esperen per sentir-se importants. Només val el formidable moment propi, empentar la pròpia força i donar alè, de manera diferencial i també identitària, sense caure en les regles del joc que plantegen, gens apropiat al tarannà blaugrana com repeteix i insisteix Guardiola des de silencis i paraules escasses dignes de ser escoltades perquè condueixen a la reflexió. Farts de centrar el focus sobre dos personatges i uns colors, potser cal fer del silenci paraula, ja que el clàssic s'ha començat a jugar i quan toqui parlar a l'estadi, fer-ho en una sola direcció, de monòleg blaugrana, ignorant els crits aliens d'interessada fatxenderia. Segur que el Barça hi sortirà guanyant. Entrar en el seu joc és seguir-los l'estratègia. Callar i fer.