El Barça és primer en la lliga i ja és segon en la Champions. Prometedor. Però hi ha nits en què la mirada, el pes i el valor de la victòria cal posar-los en altres coses i no en les matemàtiques. El triomf contra el Brest entra en aquesta categoria, perquè més enllà de la rellevància dels tres punts, que la té perquè el Barça els havia de lligar sí o sí, l’equip havia de fer el pas endavant que els culers reclamaven després de les decepcions de Sant Sebastià i Vigo. El Barça, ahir, va tornar a ser el Barça reconeixible de Flick. Gran notícia.

Quan la pilota passa per Pedri, el Barça flueix. Res que no se sàpiga. I amb Pedri actuant en l’origen de la jugada, l’engranatge va més fi que quan actua més avançat, principalment perquè connecta més vegades amb la pilota. Pedri va superar amb escreix les intervencions que va computar el dia del Celta i li va donar la pausa, l’acceleració i el criteri que el Barça necessita. Pedri va dominar el partit. Ovació tancada en el moment del seu canvi en el minut 87. Va ser el gestor de la pilota, amb accions tècniques d’altíssim nivell. La comunió entre la funcionalitat i l’estètica. I si a més a la zona dels mitjapuntes tens una peça com la de Dani Olmo, el millor que pots fer és no fer invents. Flick va corregir rols respecte del dia de Balaídos i la va encertar. Pedri fent de mig centre al costat de Casadó i Olmo alliberat de la banda esquerra i sent determinant com a enllaç pel mig. Seu va ser el 2-0, amb una gran maniobra dins l’àrea del Brest. Olmo a la banda no brilla com ho fa pel mig.

En el gol d’Olmo hi va tenir participació directa Gerard Martín. Seva va ser l’assistència. Magnífica. Un altre encert de Flick, i en aquest cas l’encert no va arribar des de la reformulació i el reajustament de peces, l’encert va arribar des de la persistència i la confiança dipositada en el seu jove futbolista. Gerard Martín va patir moltíssim amb Iago Aspas en l’últim partit, fins al punt que Flick el va haver de canviar al descans, i ahir el tècnic alemany tenia dues opcions: fer jugar de lateral Héctor Fort i matar Gerard Martín o mantenir-lo en l’onze i donar-li un copet a l’esquena. Va fer això últim, i el nano, ahir sí, va fer un gran partit.

El Barça va tornar a pressionar a dalt i va mossegar com feia dies que no havia fet; el ritme de joc va tornar a ser alt i fins i tot l’equip va poder tornar a lluir en un dels trets d’identitat del mètode Flick: la línia del fora de joc. En la lliga hi ha rivals que ja comencen a intuir com atacar contra el Barça, però no va ser el cas d’un Brest que va marxar de Montjuïc a zero i amb un gol anul·lat per fora de joc. Fins i tot això va tornar a recuperar ahir el Barça, els gols anul·lats al rival.

Tot li va sortir bé, a Flick. Va fer jugar Balde uns minuts al final, cosa que segurament alguns culers no van acabar d’entendre tenint en compte el resultat i l’estat físic del lateral, però Balde li va donar la raó perquè seva va ser l’assistència del 3-0 de Lewandowski. Passada de Balde i doblet d’un Lewandowski que se situa amb 101 gols en 125 partits de Champions. Dos a Belgrad i dos ahir contra el Brest. Set gols en aquesta edició de la Champions i més de 100 en la seva carrera en la màxima competició continental. Cristiano, Messi i Lewandowski.

El partit se li va posar bé d’entrada, al Barça, amb un penal matusser del porter Bizot. Pedri es va inventar una passada màgica i el porter del Brest va atropellar Lewnadowski per darrere. El polonès es va endur un bon cop a la ronyonada, en una esquena ja prou malmesa. Però el fort impacte rebut no li va impedir executar amb delicadesa el penal en el minut 10. Fermín les va tenir de tots els colors, però ahir el gol portava un altre nom i cognom.

Amb aquesta victòria, el Barça se situa segon, darrere de l’Inter, acarona els vuitens de final amb 12 punts de 15 possibles i surt del seu petit sotrac, i tot això sense Lamine Yamal.