Les presentacions estan fetes. El clàssic, un cop més, s'entreveu el partit del segle. És clar que la prèvia gairebé mai decep i el partit sovint és una altra cosa. Però la realitat, avui, és que el Madrid és una tempesta polar que arrasa tot el que troba i el Barça un huracà tropical que no deixa pedra sobre pedra. Són diferents, molt, però tots dos poderosos i els seus rastres són igualment desoladors. En dotze jornades, deu rivals derrotats, i fins i tot golejats. De 36 punts, 32 i 31 sumats, respectivament, i el tercer classificat, a 7 de distància quan encara no arribem al terç de competició. En 12 partits, 33 gols blancs i 33 blaugrana (quasi 3 per partit). I a Europa, el mateix. Amb un 0-4 al camp de l'Ajax i un 0-3 al del Panathinaikòs, el Madrid i el Barça han liquidat aquesta setmana els seus grups de Champions. Una Champions reconvertida en telonera del xoc de lliga.

Les sensacions abans d'un clàssic són sempre molt similars. Quants cops no hem sentit això del partit del segle! El duel sempre té un aire de final, una bona ració d'excel·lència i una sobredosi de rivalitat, emocions i comptes pendents. Però l'escalada d'al·licients sembla que no té final. I aquest cop, a la gespa, hi haurà un munt de campions del món, quatre probables ocupants del top 5 de la Pilota d'Or, els dos cracks més decisius del moment, Messi (23 gols en 17 partits) i Ronaldo (18 en 18), i també José Mourinho, un provocador repugnant, però també un repte futbolístic d'altura per al Barça.

Aquest hauria de ser per al Barça l'únic focus d'atenció del partit. Els de Guardiola arriben al clàssic fent bé moltes coses, pel que fa a posicionament, precisió, mobilitat, velocitat de pilota, pressió, control del joc i arribada. El seu balanç en els deu últims partits entre copa, lliga i Champions és senzillament impressionant: 34 gols marcats i 4 encaixats en 9 victòries i un empat. Els blaugrana no han parat de créixer i com a equip encara estan molt per sobre del Madrid, però el duel futbolístic no es guanya per definició, per això és molt important que els de Guardiola no es descentrin, ni per causes pròpies ni per les alienes que li arribaran per terra, mai i aire.

Els jugadors del Barça s'hauran de preocupar molt poc dels intents de Mourinho per atraure l'atenció i molt del tipus de partit que proposi, segons si surt amb l'onze habitual i el 4-2-3-1 o si s'adapta al Barça –com sempre–, sacrificant Özil o Di María i optant pel triple pivot al mig del camp. Molt poc del joc brut de Ramos i Pepe o del vedetisme de quinqui engominat de CR7 i molt d'evitar la velocitat en vertical blanca, que voldrà explotar la distància entre Víctor Valdés i la seva defensa.

Aquesta serà la clau d'un duel futbolístic apassionant, que ha de posar en valor aquest Real Madrid de calendari massa còmode fins ara. Un duel amb un equilibri delicat que convertirà els petits detalls en detonadors d'un possible desenllaç. Un duel amb tall, guarnició i presentació de primera. Un espectacle difícilment equiparable a res més. Una descàrrega d'energia brutal. Una tempesta perfecta..., però en un got d'aigua.

Perquè els 3 punts del clàssic no poden ser determinants amb 25 jornades de lliga per disputar. Perquè sumar-los té un efecte relatiu si la setmana següent es perden els 3 a Cornellà. En la lliga dels 99, el Barça en va deixar escapar 15 i convé no oblidar que aquests poden ser tan decisius com aquells.