Faltaven divuit minuts per al final del partit quan Sergio Ramos va caçar Villa a la banda. Va ser al costat de la banqueta de Mourinho, amb el marcador 4-0. L'entrada, lletja, molt lletja, a un company de selecció, explica a la perfecció la impotència dels jugadors del Madrid, en un clàssic que només va tenir color blaugrana. El d'ahir va ser el primer cop que a un equip de Mourinho li marquen més de tres gols. Villa hi va tenir molt a veure. L'asturià va fer el 3-0 i el 4-0. Dos gols com dos sols que van fer tornar a viure una nit memorable. L'asturià es va estrenar en un clàssic per la porta gran. Com ho fan els veritables golejadors, amb dues dianes que reivindiquen la importància que té en un equip que des que es va concretar el seu fitxatge aquest estiu l'ha acollit amb els braços oberts. Al vestidor mai ningú ha dubtat d'ell. Malgrat que l'inici no va ser l'esperat –els pals van aparèixer sovint–, tots tenien clar que l'exvalencianista ha nascut per jugar en aquest equip. I és que Villa mai ha deixat de treballar per adaptar-se als mecanismes de l'equip. Guardiola tampoc ha tingut dubtes i és que, gols a banda, Villa ha fet sempre el que es demana a un bon davanter: generar oportunitats. El d'ahir és el seu segon doblet que va fer des que vesteix la samarreta blaugrana. Com en l'anterior precedent –en la jornada nou contra el Sevilla de Manzano–, Messi hi va tenir molt a veure. L'argentí, que ahir va veure aturada la ratxa de deu partits seguits marcant, li va donar les dues assistències en la primera gran nit de Villa amb la samarreta blaugrana. La societat que forma amb l'argentí és letal. Els dos gols d'ahir reivindiquen l'asturià com el segon màxim golejador de l'equip. En dotze partits de lliga, Villa ha fet vuit gols. Els d'ahir tenen un gust especial. Després de dos partits sense veure porteria –va ser dels pocs que no ho va fer contra l'Almeria i tampoc a Atenes contra el PAO–, Villa va emergir en un clàssic. De fet, no és el primer cop que amarga la nit a Casillas. Amb els dos d'ahir, David ha fet nou gols (en setze partits) amb tres equips diferents. Els dos d'ahir quedaran per sempre més en la seva memòria. Per la transcendència del partit, estaran a l'altura del que va fer al porter madrileny en aquella final de copa del Rei amb el Saragossa. Per a Villa, el partit d'ahir no va ser cap examen. Va ser un festival, en una nit en què va aprofitar per convèncer els que encara dubtaven de la seva aportació.