A Leo Messi li falten poques coses per guanyar. Tant en l'àmbit col·lectiu com individual. Només acumula decepcions amb la seva selecció, l'argentina, i espera posar fi a aquesta malastrugança a l'estiu, en la copa Amèrica. Quants esportistes, i els barcelonistes tenen un referent proper en Ronaldinho, s'han deixat anar després de tocar el cel i han perdut aquesta privilegiada talaia en un tancar i obrir d'ulls? Si de l'amor a l'odi hi ha només un pas, de l'èxit al fracàs, també. El Barça, però, no ha de patir perquè això li passi a Messi, que té molt clar que vol continuar escrivint pàgines daurades de la seva brillant carrera. «Tant de bo pugui continuar a aquest nivell molts anys més. Fa quatre anys que vaig a la gala FIFA i la meva intenció és continuar a dalt i donar sempre el millor pel Barça i l'Argentina», va afirmar.

Tampoc cal patir perquè li pugin els fums al cap. La seva humilitat continuarà sent un dels seus trets distintius. «Sempre he estat així i no canviaré. Em mostro tal com sóc.» Sap, a més, que bona part dels seus èxits es deuen a la feina dels seus companys i que si ha pogut recollir tants premis individuals és gràcies al col·lectiu. «Sempre he sabut que els premis arriben gràcies al col·lectiu. Tot el que he guanyat és gràcies al Barça. Hem guanyat moltes coses i jo n'he pogut ser protagonista», va afirmar, sincer i extremadament agraït. Al camp també actua amb la mateixa humilitat, encara que a vegades pot fer la sensació que abusen gratuïtament dels rivals i que ell i els seus companys són prepotents. Per exemple, contra el Betis, quan Casto, el porter, li va recriminar un intent de vaselina. Ell no ho veu així. «La millor manera de respectar un rival és jugar sempre com en el primer minut i continuar volent marcar encara que vagis tres o quatre a zero i no posar-nos a fer ximpleries.» L'argentí va afegir que, en cap cas, darrere les golejades s'amagui la intenció d'«ofendre ningú».