L'oracle blaugrana

Un sen­ti­ment d'alli­be­ra­ment ha recor­re­gut l'espina dor­sal del Barça. Tots els esta­ments, des de la direc­tiva fins als juga­dors, van fer ahir un sos­pir alleu­ja­dor: Guar­di­ola, per fi, havia donat llum verd per fer pública la seva reno­vació per una altra tem­po­rada. Aquest fet és d'una mag­ni­tud trans­cen­den­tal per a l'enti­tat. Guar­di­ola no és un tècnic nor­mal i va més enllà de tenir les sim­ples qua­li­tats tàcti­ques que se li reque­rei­xen a un pre­pa­ra­dor espor­tiu. El de Sant­pe­dor és l'eix ver­te­bral d'aquest Barça del segle XXI. La seva ascendència sobre l'equip és total i fa d'ele­ment cohe­si­o­na­dor pri­mor­dial. Ell actua com el guardià de la fórmula màgica dels èxits espor­tius que han cata­pul­tat el club blau­grana a sig­nar les pla­nes més bri­llants de la seva cen­tenària història. Guar­di­ola només ha neces­si­tat dos anys i mig per assen­tar una càtedra, per traçar un full de ruta lle­gen­dari i aixe­car l'admi­ració arreu on va. Ho ha fet incul­cant als seus dei­xe­bles una bar­reja de dis­ci­plina mar­cial, però amb la gran vir­tut de no ofe­gar la cre­a­ti­vi­tat. Un difícil equi­li­bri que han per­se­guit molts entre­na­dors al llarg de dècades, tot i que ell és l'únic que ha tro­bat la pedra filo­so­fal. Té els ingre­di­ents pre­ci­sos per ser un mes­tre de l'alquímia i trans­for­mar en or ele­ments que sem­bla­ven secun­da­ris per als ulls de molts, com aga­far Pedro i Ser­gio Bus­quets i trans­for­mar-los en estre­lles mun­di­als. Aquesta capa­ci­tat d'anti­ci­par-se al que ningú veu és la gran arma de Pep. El de Sant­pe­dor sem­pre va ser un juga­dor fràgil física­ment, però també sem­pre va demos­trar que la seva capa­ci­tat de joc depe­nia més del cer­vell que no de l'impuls de les seves cames.

Ara ha ade­quat aques­tes carac­terísti­ques a l'uni­vers de les ban­que­tes i ha encai­xat les peces en el micro­cos­mos blau­grana. Ell millor que ningú coneix com es mou i res­pira el sen­ti­ment blau­grana. Sap de la cadència melancòlica que impregna l'enti­tat amb el bagatge dels seus dis­set anys com a juga­dor. Un camí que va recórrer per la Masia i després pels onze anys que va estar en el pri­mer equip. Aquest conei­xe­ment intrínsec del club és l'altra gran vir­tut que té en el seu currículum. Ningú, ni pre­si­dents, juga­dors, exju­ga­dors i afi­ci­o­nats pot expli­car què és ser culer a un Guar­di­ola que va ser un mite al ter­reny de joc abans de ser-ho a les ban­que­tes. Ell millor que ningú coneix la fra­gi­li­tat de Can Barça, els seus estats per­ma­nents de pes­si­misme, que superen amb escreix els d'opti­misme. En si, Guar­di­ola és una enci­clopèdia vivent del bar­ce­lo­nisme con­tem­po­rani. Ell ha mamat des de fa vint anys l'eclosió del nou Barça, el que va arren­car amb Johan Cruyff. Des de lla­vors, de la tris­tesa, més pròpia d'un fado por­tuguès s'ha pas­sat a l'ale­gria con­ta­gi­osa de la cúmbia. El Barça signa gole­ja­des inver­sem­blants amb la mateixa rapi­desa que Usain Bolt corre els cent metres lli­sos. I ho fa amb un cànon estètic renai­xen­tista, però sense caure en el bar­ro­quisme super­flu. Línies clares i diàfanes que rat­llen el mini­ma­lisme més purista. Una nova manera d'inter­pre­tar el joc. L'escul­tor del pro­jecte, que té la dèria d'un artesà, és Guar­di­ola. Pep és la raó, la clau de volta d'aquest Barça actual i, alhora, el seu taló d'Aquil·les. El Barça s'entén amb Guar­di­ola, i sense ell a la ban­queta aquest equip de lle­genda podria tenir data de cadu­ci­tat. Això ho sap prou bé la direc­tiva, l'entorn i els juga­dors, que sos­pi­ra­ven fins a l'extrem de la súplica perquè el guru blau­grana renovés. Ell dicta el guió a seguir, i la resta del club el segueix amb el mateix mime­tisme d'un camaleó. No hi ha lloc per dis­cu­tir sobre un tècnic que es coneix el club de dalt a baix. A la seva intel·ligència natu­ral hi afe­geix els èxits espor­tius. En dos anys i mig ha acon­se­guit vuit títols i ningú dubta que aquest curs con­ti­nuarà endu­ent-se més tro­feus amb la com­pli­ci­tat dels seus dei­xe­bles. I és que Guar­di­ola és l'ora­cle del club, sem­blant al famós Del­fos, on acu­dien els grecs per pre­gun­tar als déus qüesti­ons inqui­e­tants del futur. Pep té totes les res­pos­tes del pre­sent i el futur desa­des al seu Mac. Una anàlisi cal­cu­lada al mil·límetre com a ges­tor metòdic. No deixa res per a la impro­vi­sació, ni tan sols, el dia de la seva reno­vació, en uns dies sense fut­bol entre set­mana i a les por­tes de l'eli­mi­natòria de Cham­pi­ons con­tra l'Arse­nal. Era temps de tan­car debats i cen­trar-se en el pri­mor­dial: com­pe­tir.