L'expec­tació era màxima ahir a la sala de premsa de Sant Joan Despí. Era la pri­mera com­pa­rei­xença de Pep Guar­di­ola després que es fes pública la seva reno­vació per un any més. Era el moment de conèixer les seves opi­ni­ons i com li bate­gava el cor. De fet, més de la mei­tat de les pre­gun­tes que li van for­mu­lar en els 45 minuts de con­ferència de premsa es van refe­rir a la seva reno­vació, que final­ment se sig­narà d'aquí a unes set­ma­nes a les ofi­ci­nes del club. El pri­mer que va dei­xar clar el tècnic és que no es va plan­te­jar en cap cas aban­do­nar el club i menys par­lar amb ter­cers: «No exis­tien motius per no con­ti­nuar, no hi havia cap motiu per no fer-ho.» En aquest sen­tit, Guar­di­ola va aca­bar apa­rau­lant la seva con­tinuïtat com una cosa natu­ral. «Feia set­ma­nes que en parlàvem i s'ha donat ara.» El de Sant­pe­dor és un tècnic atípic pels temps que cor­ren. Molts en el seu lloc i estant en un club com el Barça, hau­rien accep­tat sig­nar un con­tracte de llarga durada. San­dro Rosell, un cop va arri­bar a la pre­sidència, li'n va ofe­rir un de sis anys. Però Guar­di­ola s'estima més anar pas a pas, cali­brant les sen­sa­ci­ons i com­pu­tant dia a dia les sen­sa­ci­ons que des­til·len els seus juga­dors així com el seu estat d'ànim per­so­nal. És una manera que els seus dei­xe­bles es man­tin­guin amb tensió, i de retruc, que ningú del seu cos tècnic, i ell mateix, no abai­xin el pistó d'exigència. «Quan vegi que sobro, que no tinc passió i que em falta força, quan senti que no estic bé, ho dei­xaré», con­fes­sava. Així és Guar­di­ola, un home que es mou per la passió. Aquí, en l'ele­ment pas­si­o­nal, és on rau la clau de volta de la seva direcció espor­tiva. Una qüestió de sen­sa­ci­ons, aquell ano­me­nat fee­ling que va obli­gar Samuel Eto'o a fer les male­tes cap a Milà. Fins ara aquest plan­te­ja­ment li ha fun­ci­o­nat i, fins i tot, adme­tia que el lapse de temps d'un any li sem­bla massa llarg. «Si hagués pogut sig­nar per mig any, ho hau­ria fet. Neces­sito veure'm cada dia si tinc força. El temps ho des­gasta tot», argu­men­tava, però dei­xava la porta oberta a un cinquè any a la ban­queta: «Hem d'estar atents. Si la cosa va bé podrem con­ti­nuar junts.»

Tot i això, dei­xava clara la seva ambi­valència de dis­curs en relació amb la pròxima reno­vació. «Només em veig al Bar­ce­lona un any més, i ja se'm fa llarg pen­sar en més temps. Que no renovés no tenia a veure amb els dub­tes. Com aquí no estaré a cap lloc. Però aquí les coses te les has de gua­nyar. I allò fet, fet està. Jo no puc viure del que he fet. Hi ha d'haver passió», argu­men­tava tor­nant a dei­xar clar que el fac­tor de la passió és clau per con­ti­nuar tre­ba­llant pel Barça i és un ele­ment iden­ti­tari d'aquest equip que vol mar­car una època. En aquest sen­tit, també va dei­xar clar que els títols no són el més impor­tant: «No em quedo perquè sé que gua­nya­rem. No sé els títols que gua­nya­rem, perquè ens queda molt per suar.»

D'altra banda, es va treure importància a la seva relació amb els juga­dors: «Ells m'esti­men, però quan n'hi hagi un altre l'esti­ma­ran igual. Els juga­dors com­pe­tei­xen per gua­nyar, perquè és lla­vors quan viuen millor. Els juga­dors volen entre­na­dors que els aju­din a desen­vo­lu­par el seu poten­cial. I així ha de ser.»