El Barça torna a l'escenari on va començar la seva ascensió
El Barça visita l'escenari on Guardiola va obtenir la primera victòria en la lliga
L'equip pot igualar els 17 triomfs seguits assolits fa quatre anys per l'Inter
Puyol és baixa i és força probable que Pep reservi alguns internacionals
El 19 de setembre de 2008 el Barça de Guardiola va aconseguir la seva primera victòria en la lliga amb una sorprenent golejada a El Molinón (1-6). Des de llavors, l'equip ha guanyat 77 partits en 96 jornades de lliga, ha convertit les golejades en un fet habitual, gairebé rutinari, i va pel camí del que seria el seu tercer títol consecutiu. I tot això va arrencar a Gijón. Guardiola havia començat la lliga amb una derrota a Sòria (1-0) i un empat a casa, contra el Racing (1-1), però aquell 1-6 li va concedir una tranquil·litat que amb el pas dels mesos es transformaria en èxits i en elogis per part de tot el món del futbol. «Ens esforçarem fins al final», va prometre el tècnic després d'aquells tres primers punts. I de moment, el que no s'entreveu és el final d'aquest cicle triomfant.
Tampoc s'intueix la fi d'una sèrie de 16 victòries consecutives en la lliga que avui podria engolir un nou rècord. El té l'Inter de Milà de Roberto Mancini, que en la temporada 2006/07 es va convertir en l'únic equip de les cinc grans lligues europees –Anglaterra, Espanya, França, Itàlia i Alemanya– a encadenar 17 triomfs. La porta d'aquest nou rècord la vigila un Sporting que lluita per allunyar-se de les places de descens, de les quals el separa només un punt. Manolo Preciado, a qui José Mourinho va acusar de fer jugar els suplents contra el Barça, ha ressuscitat l'equip després d'un inici de temporada molt negatiu i espera treure profit d'un calendari especialment intens per als blaugrana. La visita a El Molinón ha quedat atrapada entre la jornada de seleccions i l'anada dels vuitens de final de la Champions, a l'Emirates. I el tècnic, que aquesta setmana ha anunciat la seva renovació, és probable que aposti per una alineació diferent a l'habitual per no carregar excessivament els seus internacionals i per reservar forces amb vista al compromís europeu. De moment, ja és segur que no podrà disposar de Carles Puyol, que es continua recuperant de la seva tendinopatia i també és baixa per al partit de Londres.
A l'equip l'espera un duel transcendental dimecres contra l'Arsenal, però tampoc pot relaxar-se i deixar escapar a Gijón el preuat avantatge acumulat durant els últims mesos. Ara mateix són set punts que, en cas de victòria, serien deu, en espera del que succeís en l'Espanyol-Madrid de demà. Els blancs tornen a jugar després del Barça, amb la pressió psicològica que això suposa. Una altra jornada obligat a guanyar.
Busquets, la imatge d'aquella gran victòria
Aquell partit de Gijón també va ser el bateig de Sergio Busquets. Ja havia tingut una bona actuació la jornada anterior contra el Racing, però a El Molinón les estadístiques van reflectir que 48 de les seves 50 passades havien anat ben dirigides. «A Gijón tot va començar a anar cap amunt; ens va sortir tot rodó. I en l'aspecte individual vaig acabar molt content», explicava Busi en una conversa recent amb aquest diari. El català recorda bé què li va dir Guardiola aquell dia: «Jo en aquell moment no estava per assumir responsabilitats i ell no me'n va posar. Però jo sóc un jugador amb caràcter i necessito sentir-me important.»