Setmanes de falles a València i el Barça de Guardiola es va afegir a la festa per antonomàsia de la ciutat del Túria. Els blaugrana es van regalar un espectacle pirotècnic de dimensions inimaginables. Va ser un partit feixuc, dur i rocós, però amb el perfil d'aquells que tenen un premi doble a l'interior. El gol del triomf no es va consumar fins al final del partit amb Messi, qui si no, pel mig. Era el 27è gol de l'argentí, que continua imparable en la seva carrera d'esmicolar estadístiques. Camí paral·lel fa el Barça, que arribava a Mestalla sabent, i reconeixent, que el feu valencià era un dels grans reptes que tenien els deixebles de Guardiola en el tram final de lliga. La història més recent amb Guardiola a la banqueta assenyalava Mestalla com un camp maleït. Un estadi on amb el de Santpedor com a tècnic no es va poder guanyar en les dues anteriors ocasions, que es van acabar amb dos empats, un dels quals el de fa dues temporades amb un gol agònic de Thierry Henry que fixava el 2-2 i rescatava un punt per als blaugrana. Mestalla era una pedra al camí. L'únic camp on l'equip líric de Guardiola sempre tenia un contratemps. I a la tercera va arribar el cop definitiu. Una victòria per la mínima però de valor incalculable per a la cursa pel títol. El Madrid estava molt atent a una possible relliscada blaugrana i en el full de ruta de Mourinho estava programat que el Barça es deixés punts a Mestalla. Doncs la història va ser favorable al Barça aquesta vegada i l'equip de Guardiola va aconseguir doblegar un camp maleït. Ara Mestalla és el punt de partida, la rampa d'enlairament per acaronar la lliga. És la drecera directa per etzibar un cop devastador a l'adversari blanc, que avui dormirà a deu punts. Una distància cada cop més feixuga i difícil de pair. Les jornades van passant i el Barça no falla. Continua caminant de manera impertorbable pel camí de l'excel·lència, de la pulcritud i amb dots més propis d'un domador de circ que no deixa sortir la fera de la gàbia. Així és el control que exerceix el Barça sobre el Madrid. El té engabiat, acorralat pel seu autocontrol competitiu. Si el Barça no falla, la lliga serà blaugrana. I aquest equip s'ha acostumat a no fallar. Podrà deixar-se algun punt, però és difícil que en siguin més de set. Aquí rau la dictadura blaugrana.

El rècord històric de la Real de fa trenta anys ja és caduc i la nova marca és per a aquest Barça màgic