Victòria per començar.

En tornar al pavelló, el nombre de gent ha augmentat, encara que tímidament. Els nois de l'infantil A superen 79-29 el Jac Sants. Hi ha poca gent. Si a les instal·lacions hi ha executius del club, encara no s'han deixat veure pels camps de la ciutat esportiva. Això fa que s'enfrontin dues sensacions: la primera no parla bé dels que manen. És dissabte i la coartada de la feina de qui, ja se sap, és directiu ad honorem, no serveix. D'altra banda, fa la sensació que el club camina gràcies a la gent desconeguda que el fa gran i que no necessita aquells que, si es mesurés pel que surten als mitjans, semblen imprescindibles. En definitiva, el fet que tot funcioni naturalment recorda una màxima que tot directiu s'afanya a oblidar: el club està per sobre de tots.

Al camp 6 de gespa artificial, mentrestant, les nenes que entrenen Zoé García i Jordi Ventura, l'aleví-infantil, no tenen pietat de les de l'Igualada. El resultat, 9-2. Han jugat quatre partits en sis dies, però ningú es queixa del calendari o, en tot cas, si ho fan ningú les escolta.

El cadet, llums i ombres.

Amb el plat fort més matiner de la jornada, la ciutat esportiva es comença a agitar. És el primer dels tres partits que oferirà Barça TV en directe.

Tot plegat comença a canviar de color. La presència del futbol com a font d'ingressos i selva d'interessos es fa sentir fortament. Volten pel camp 8 agents que representen promeses en potència i, a les grades, apareixen Dolce&Gabbana i Gucci en els cossos de jugadors adolescents que, o s'han quedat fora de la llista o estan lesionats. Imiten més Cristiano que Messi.

En espera del primer gran partit del dia, la grada es comença a omplir d'alguna cosa més que familiars. Els culers passen l'estona prèvia al sol. Alguns noms comencen a sonar amb força. Un dels que més: Sergi Samper. És un noi alt, però massa prim per a la seva categoria. Juga de puntetes i té ulls al clatell. Probablement el millor del seu futbol és que, sent hereu de la nissaga del 4 blaugrana, afegeix una visió punyent al joc: té una gran última passada.

El cadet porta el segell de Francisco García Pimienta, un entrenador de la casa. Qui vulgui saber exactament què és l'ADN blaugrana, tan esmentat darrerament, s'hauria d'acostar per sentir les indicacions d'entrenadors com ara ell. «No t'aturis, dóna continuïtat al joc!», diu a un extrem que abusa del driblatge.

Des de la graderia es demostra que el culer que va a veure el cadet sap què és això de l'ADN. «Àrbitre, xiula, que aquí no ens llancem demanant penal com a Madrid, aquí juguem a futbol», crida una dona d'uns 35 anys.

Els aficionats miren amb atenció Maximiliano Rolón, l'únic argentí del futbol de base blaugrana. Li volen trobar punts en comú amb Messi. El noi és explosiu, un extrem dret picant, però encara molt jove. Resulta un plaer veure el domini de l'equip de García Pimienta. Un jugador que es diu com el president del Barça marca dos dels tres gols del 3-0 final.

La figura imponent d'Albert Benaiges es deixa veure per la ciutat esportiva. El director de FCB Escola marxarà del club quan acabi el curs. És un llibre obert i celebra la creació de la ciutat esportiva «però per dues raons»: «D'una banda, és saludable concentrar l'activitat del club en un sol lloc. De l'altra, és molt bo per als nanos saber que s'entrenen al mateix lloc que el primer equip, que es creuen amb ells, que poden parlar de tant en tant amb els seus ídols», reflexiona.

La ciutat esportiva tindrà cap al mes de juny la nova Masia en ple funcionament. «Es tancarà un cercle necessari», considera Benaiges.

El sol presideix el migdia. L'activitat se'n va al pavelló. Handbol infantil i futbol sala aleví. Cap a les quatre, la gent de Mataró torna amb l'aleví A.

«Messi» juga a fet i amagar.

Cares conegudes.

Les cares conegudes se'n van amb la decebedora derrota. La vida del club, el batec continuarà més enllà de l'apagada de les càmeres de Barça TV. La gran majoria dels espectadors del derbi juvenil abandona la ciutat esportiva un cop s'acaba el partit. El club continuarà bategant al pavelló, amb un Barça-Granollers d'handbol. Un altre partit i uns altres demà. I demà passat, més.