El silenci no és el remei. Si Rosell pretén compensar ara la relliscada del 5-0 tornant al silenci sistemàtic tornarà a cometre un error de càlcul. La presidència del Barça s'ha d'exercir sabent interpretar el club i el barcelonisme, i per això de cap manera el president pot ser una figura innòcua o tenir una personalitat pusil·lànime. Ni un bocamoll, és clar. Rosell no s'ha de diferenciar de Laporta ni s'ha de comparar amb Guardiola. L'expresident sovint va barrejar el Barça amb els seus interessos, però no va ficar la pota com ho ha fet Rosell. I l'entrenador té un pensament propi que també serveix com a discurs de club. Però qui ha de marcar la línia és el president. Quan calgui i amb la forma i el fons adequats. Ningú ha dit que ser president del Barça havia de ser fàcil.