Cinquanta dies després de l'ensurt. Un mes i mig després que el Barça anunciés que Eric Abidal s'havia d'aturar per un tumor al fetge, l'internacional francès va posar una mica més de llum a una nit de si mateixa especial. Conjurats per dedicar els èxits a qui tothom defineix com un company exemplar, els jugadors del Barça van poder fer front a una de les cites més importants de l'any amb una dosi extra d'alegria, la que suposava veure una altra vegada Abidal vestit de curt.

Somrient, feliç de tocar un altre cop la pilota, en el rondo dels suplents, la presència d'Abi tampoc va passar per alt a un Camp Nou que va poder transmetre tot el seu afecte al defensa. Primer, quan la megafonia va anunciar les alineacions, el seu nom va retronar amb més força que qualsevol dels altres, i també durant el minut 22, en què tot l'estadi va corejar «Abi, Abi!» Una litúrgia que es va repetir quan el francès va sortir a escalfar i, sobretot, quan Josep Guardiola va tenir el gest de fer-lo entrar amb el temps ja complert.

El motor dels sentiments blaugrana en les darreres setmanes tancava el cercle d'una recuperació meteòrica i va enlluernar encara més un dia de joia per al barcelonisme. Des del 13 de març, contra el Sevilla, que Abidal no jugava un partit. Ho va fer com un dels jugadors més en forma de la plantilla. Ha passat un mes i mig, el disgust d'una mala notícia i el pas per la sala d'operacions, però el francès ha tornat amb la mateixa energia. I el manteig final dels seus companys, la plasmació d'un sentiment.