LLIGA DE CAMPIONS
El United passa a la gran final sense ensurts
El Manchester goleja un Schalke 04 fràgil en defensa en la tornada
Alex Ferguson omple el camp de suplents perquè es juga la lliga diumenge
L'aposta desesperada dels alemanys en el segon temps sols dura 5 minuts
El marge de sorpresa era escàs després de l'exhibició del United i el 0-2 de l'anada. Però Alex Ferguson va pensar que diumenge es juga la lliga contra el Chelsea i va reservar jugadors fins al punt que tan sols Van der Sar i Valencia van repetir titularitat respecte al duel en territori germànic. L'absència de referents locals i la distracció de la lliga obrien la porta, mínima, és clar, a l'esperança dels alemanys, però les semifinals de la Champions exigeixen un nivell que el Schalke 04 no té. Mereix una ovació per plantar-se a les portes de la final, sense cap mena de dubte, i seu és el paper de revelació de la Champions 2011, sense que això hagi de maquillar que no ha tingut cap opció en el duel amb el Manchester. Repassada a casa, golejats 4-1, fora. I els red devils de nou amb el Barça com a obstacle davant del títol, en la tercera final en quatre anys.
«Torna el malson del United», titulava la premsa britànica sobre una foto de Messi fa una setmana. Els líders de la lliga espanyola i anglesa es jugaran la glòria europea després de palesar la superioritat respecte als rivals a semifinals. El Schalke va sortir ahir ambiciós, pressionant molt amunt i buscant la porteria de Van ser Sar, si bé un xut de Farfán va ser l'únic intent, prou pobre, de posar la por al cos a l'onze experimental del Manchester. Els locals en tenien prou amb combinar una mica per sovintejar la porteria de Neuer amb Nani i Valencia a les bandes i llibertat de moviments d'Anderson, que tant reforçava el centre com construïa el contraatac, darrere de Berbatov.
La igualtat en el joc i en el resultat va durar fins al minut 25, en què una mala passada del Schalke va facilitar el ràpid contraatac dels locals amb assistència de Gibson a Valencia. L'incommensurable Neuer mostrava tot seguit que els superherois també tenen moments de debilitat i s'empassava el xut de Gibson en el 2-0.
Doblet d'Anderson.
Ralf Rangnick sabia que el somni de la final s'esvaïa i va reblar l'aposta ofensiva tenyint-la d'alt ric en fer seure un central per donar entrada a Huntelaar. En un minut, l'àrbitre anul·lava un gol a Smaling i, segons després, el United construïa des del darrere a còpia de tocar ràpid i amb criteri per veure la rapidíssima cursa de Nani, que va fer la passada de la mort a Anderson. El brasiler, en el segon intent, va superar l'estirada de Neuer. Ferguson va aprofitar per fer reaparèixer Fletcher després d'un mes de baixa per un estrany virus i l'entrenador del Schalke va enviar Farfán a la banqueta per posar un defensa més. El recurs desesperat li va durar tan sols cinc minuts.
El retoc defensiu va servir de poc, perquè un minut més tard Berbatov va regalar el 4-1 a Anderson. Old Trafford va ser una festa i el United ja pensa en com venjar la derrota en la final de Roma del 2009.
Alex Ferguson: «Serà una final fantàstica»
L'entrenador del United tenia motius per estar satisfet. El seu equip s'ha plantat en la tercera final de la Champions en quatre anys i ho ha fet amb poc desgast, fins al punt que ahir va reservar fins a nou jugadors respecte a l'anada. No només va reservar forces per enfrontar-se diumenge amb el Chelsea, sinó que va evitar qualsevol risc de perdre cap peça de cara a la final per acumulació de grogues. Ferguson augura un gran partit a Wembley i només demana salut d'aquí fins al duel amb el Barça. «Serà una final fantàstica. L'avantatge és que en cada final que hem disputat ens han faltat jugadors, com ara Scholes i Fletcher, i esperem que aquest cop no passi.» Un dels protagonistes de la repetició del duel de Roma el 2009 serà Van der Sar, que a punt de fer 41 anys penjarà les botes quan soni el xiulet final. El porter va ressaltar la diferència entre les dues semifinals. «Comparat amb el Madrid-Barça el nostre partit ha estat menys intens, no hi havia tanta rivalitat, però hem guanyat bé, que és l'important.»