Barça

AQUEST ANY TAMBÉ

TONI BROSA

2012

Aquest títol no pretén par­lar de la fi de res (i encara menys de la fi del món segons el calen­dari maia), ni tan sols del prin­cipi de la fi de res. Ben al con­trari, es tracta de visu­a­lit­zar la con­ti­nu­ació d'un Barça que aquests dies tran­sita per l'apo­te­osi d'un cicle vic­toriós. Quin equip veu­rem d'aquí a un any, qui­nes sen­sa­ci­ons haurà transmès. I quin ren­di­ment en traurà. Perquè tot això depèn de la capa­ci­tat del club i l'equip de per­sis­tir en els valors que ara tot­hom es posa a la boca quan parla del Barça de Guar­di­ola. La inèrcia no és sufi­ci­ent.

Els que dis­fru­tem del fut­bol, ens ho pas­sem divi­na­ment amb aquest Barça i per això aquests dies repas­sem les imat­ges men­tals del directe a Wem­bley, gas­tem el DVD de la final con­tra el Uni­ted i enri­quim l'àlbum vir­tual d'una tem­po­rada extra­or­dinària amb ico­nes com ara la maneta al Madrid, el ple de la Masia al podi de la Pilota d'Or, l'exhi­bició per­ma­nent d'un Messi camí del ter­cer any de reg­nat, el fac­tor Abi­dal o l'auto­ri­tat amb què s'han superat a la gespa (a la llotja encara no) els estra­ta­ge­mes espor­tius, els no espor­tius i els direc­ta­ment anti­es­por­tius.

No gira­rem full així com així, perquè això és història del fut­bol amb majúscu­les, però al mateix temps ens pre­gun­tem què hau­ria de pas­sar perquè el Barça del 2012 (i el de més enllà) con­tinuï sent tan gua­nya­dor, però sobre­tot tan admi­ra­ble arreu del món com ho és ara. I la res­posta a aquesta pre­gunta està en les deci­si­ons que es pre­nen i exe­cu­ten aquests dies de glòria, la majo­ria impor­tants i algu­nes estratègiques.

Amb dis­creció però amb pre­cisió, els tècnics del Barça ja han donat algu­nes claus. Guar­di­ola va par­lar a Wem­bley de con­ti­nuar envol­tant Messi dels juga­dors que fan pos­si­ble la seva eclosió per­ma­nent com a número u mun­dial, és a dir, els que li posen la pla­ta­forma de llançament prou amunt com perquè ell pugui bri­llar més que ningú. I Tito Vila­nova ha defi­nint el gran repte de la tem­po­rada que ve a man­te­nir el nivell de com­pe­ti­ti­vi­tat i l'ambició de l'equip per con­ti­nuar millo­rant.

Hi ha massa coin­cidència al món del fut­bol per no creure que aquest Barça és un dels equips més grans de la història, pot­ser el més gran i sense dubte únic per la seva manera de jugar, però ningú pot asse­gu­rar que ha tocat sos­tre, perquè cada un dels últims tres anys ha millo­rat tant en sen­sa­ci­ons de joc com en estadísti­ques de ren­di­ment. I aquesta millora cons­tant ha estat la clau del nivell que té ara –que tot­hom elo­gia– i d'aquesta collita insòlita de deu títols (de tretze pos­si­bles) en tres anys. L'objec­tiu explícit dels tècnics, doncs, és con­ti­nuar millo­rant.

I on és el marge de millora? És clar que el millor onze del Barça és difícil de millo­rar i encara té recor­re­gut, però també és clar que no pot supor­tar els 65 par­tits pos­si­bles de la tem­po­rada vinent (sis com­pe­ti­ci­ons) al mateix nivell. Qui hi ha al dar­rere de Pedro i Villa? Qui, al dar­rere de Xavi i Ini­esta? Qui, al dar­rere de Piqué i Puyol? I quina capa­ci­tat tenen de com­pe­tir amb els titu­lars, d'empènyer-los al seu millor nivell, de relle­var-los quan cal­gui sense que es noti?

El Barça neces­sita tres o qua­tre cares noves per gua­nyar inten­si­tat i con­tinuïtat en comp­tes de per­dre-la per l'efecte res­saca. I, si a més de com­plir aquesta funció els nous apor­ten recur­sos o alter­na­ti­ves de joc que ara la plan­ti­lla no té, els tècnics hau­ran fet bingo.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)