Les set meravelles
El Barça 2011/12 tindrà una medul·lar espectacular on es reunirà talent, toc, creativitat i força a parts iguals. Un ventall de possibilitats per fer brotar la màgia de l'equip de Guardiola
El motor del Barça en els últims vint anys ha tingut la seva gènesi al mig del camp. El grau òptim de carburació de l'equip blaugrana, des dels temps de Johan Cruyff, sempre ha passat per la zona de creació. Allà, el 4 arquetípic de l'escola holandesa era el xef que portava la sincronia del joc. Luis Milla, ara seleccionador sub-21 amb Espanya, va ser el primer a treure la batuta, i Pep Guardiola es va convertir en el metrònom d'aquest estil de precisió en el dream team dels anys noranta. «Digues-me quin migcampista tens i et diré com jugues», sol repetir el tècnic holandès. Guardiola pensa igual que Cruyff i sap que la impermeabilitat del joc del Barça, de toc i precisió, depèn de tenir un ventall de migcampistes a l'altura. Ningú millor que ell per entendre que el pot de les essències de la Masia resideix en el joc circular que es practica a la medul·lar. Només així s'entén l'obsessió del de Santpedor per donar la batuta de comandament a Iniesta i Xavi quan va arribar l'estiu del 2008. «Els cracks ja els tinc a casa», va dir en la seva roda de presentació. Aquell mateix estiu Guardiola fitxava un altre migcampista: Seydou Keita, un obrer del futbol. El malià és l'antítesi als jugadors que tenia en nòmina, però tangencial per trencar partits en l'aspecte físic com en la seva arribada des de la segona línia. És un futbolista innegociable per a Guardiola. Un outsider perfecte per qui va pagar aquell estiu del 2008 14 milions d'euros al Sevilla. Seguint en la seva línia de fortificar la medul·lar de l'equip, es va treure del barret un descobriment majúscul del Barca B: Sergio Busquets. El mig de Badia va aparèixer durant la primera temporada de Guardiola i des de llavors no ha parat de créixer fins a convertir-se en un dels millors migcampistes defensius, però sense descuidar el bon gust per la pilota.
En el seu segon any a la banqueta, Guardiola no va apostar per cap novetat al mig del camp, però l'any passat es va decidir a fer el pas incorporant Javier Mascherano. L'argentí va aterrar per ocupar la vacant deixada per Touré Yaya, que se'n va anar al Manchester City, a canvi de 24 milions d'euros que es van pagar al Liverpool. El de la Costa d'Ivori s'havia queixat de tenir pocs minuts a causa de l'efervescència futbolista d'un Busquets que li havia tret el lloc de titular. El Jefecito, tot i ser capità amb l'Argentina, va acceptar el seu rol de suplent amb una naturalitat i professionalitat que va enamorar Guardiola. El temps i un calendari duríssims i carregat de partits el van convertir en el segon tram de la temporada en una peça clau per aconseguir els títols de lliga i Champions.
Cesc, peça clau.
Thiago, el geni creatiu.
I és que aquest Barça tindrà el millor mig del camp del món i amb la màgia que tenen cada un dels set futbolistes que integren aquesta medul·lar la temporada promet ser una altra delicatessen per als sentits. L'essència del joc blaugrana està protegida i promet carburar millor que mai.
L'arribada de Cesc, afegida a la indòmita creativitat de Thiago, completaran un mig del camp deliciós