A desgrat seu, a Pep Guardiola li ha tornat a tocar treballar amb una plantilla reduïda, justa d'efectius. No és un escenari que l'incomodi, perquè en les seves primeres temporades com a entrenador del primer equip del Barça ja ha viscut en aquestes condicions i s'hi troba a gust. Tant, que els resultats salten a la vista. En la majoria dels casos, el compromís és total i són poques les veus discordants que s'han queixat de la manera de gestionar el grup. Els que ho van fer, van optar per marxar.

Aquesta temporada, però, Guardiola va decidir que els múltiples compromisos de l'equip –les dues supercopes i el mundial de clubs– requerien una profunditat més àmplia de plantilla. El que s'anomena tenir un bon fons d'armari. I el va tenir durant uns mesos però ara ja s'ha esfumat per culpa de lesions, adéus no previstos i competicions internacionals. A l'estiu, el primer equip estava format per 21 jugadors, però ben aviat, en la pretemporada, ja va caure Afellay. Es va trencar els lligaments encreuats del genoll esquerre i ja és a Barcelona seguint el seu procés de recuperació. Sense ser significativa perquè no es tracta d'un futbolista imprescindible, l'holandès era una peça destacable, perquè gràcies a la seva polivalència Guardiola el podia utilitzar de comodí. El següent a caure va ser David Villa, que es va trencar la tíbia al Japó. La lesió de l'asturià, amb molt més pes dins l'equip, ja va ser un contratemps preocupant, perquè deixava la davantera coixa d'efectius. El tècnic ho va haver de solucionar pujant definitivament Cuenca del filial, i està responent molt bé.

El grup es va continuar reduint amb la marxa de Keita a la copa d'Àfrica. Al marge del duel contra l'Osasuna, es perdrà segur els partits de lliga contra el Betis, el Màlaga i el Vilareal, i l'eliminatòria de copa del Rei contra el Madrid. En funció del que faci Mali en la competició, està en suspens la seva participació en una hipotètica semifinal de la copa, els partits de lliga contra la Real Sociedad i l'Osasuna, i l'anada dels vuitens de final de la Champions contra el Leverkusen. Malgrat que no deixa de ser un entrebanc, ja es podia planificar. Amb el que ningú comptava, però, és que l'equip perdés dos efectius més en molt poc temps: Maxwell, cansat per la falta de minuts, va reclamar al club i a Guardiola que el deixessin marxar al PSG.

I el mateix dia de la seva presentació amb el club de París, uns milers de quilòmetres més lluny, l'infortuni es tornava a acarnissar amb el Barça, i en especial amb Andreu Fontàs, que es va trencar el lligament encreuat anterior del genoll dret. Dilluns es decidirà quan, on i qui l'opera, però el que és clar és que estarà molt de temps allunyat dels terrenys de joc. I per acabar-ho d'adobar, Pedro va deixar el camp per culpa d'unes molèsties físiques que, després de les proves mèdiques pertinents, s'ha constatat que són causades per una petita elongació al bíceps femoral que farà que estigui deu dies de baixa. De moment, es perdrà els partits de lliga contra el Betis i el Màlaga, i l'anada de la copa del Rei contra el Madrid.

I dels 21 jugadors amb què l'equip va començar la temporada, Guardiola es troba que contra el Betis demà al Camp Nou només podrà disposar de quinze futbolistes del primer equip i quan Pedro torni en disposarà de setze en espera que la presència de Keita no s'allargui gaire. En qualsevol cas, Guardiola ja ha deixat molt clar que no pensen acudir al mercat de fitxatges d'hivern. Confia en els seus jugadors, que han demostrat sempre respondre a les adversitats i que tenen un compromís amb l'equip i el club fora de qualsevol dubte. Les circumstàncies han provocat que a les portes de dos clàssics plens de tensió l'equip es debiliti només en efectius. Perquè malgrat que són pocs, estan units i ben avinguts.