Pep Guardiola no trigarà gaire a fer oficial que ampliarà per una temporada més el seu compromís amb el conjunt blaugrana. Serà un acte de normalitat més d'un entrenador molt gran que està fent encara més gran el que possiblement és el club més gran del món. I és que a banda de les múltiples copes, són molts més els títols imponderables que el de Santpedor està aportant a una entitat que coneix gairebé millor que ningú. La situació actual és un altre exemple. Tres dies després d'haver passat per enèsima vegada la mà per la cara a l'etern rival, el Barça es presenta al Madrigal de Vila-real en una situació dramàtica. Amb únicament catorze jugadors del primer equip i amb la necessitat imperiosa de no poder fallar més si es vol mantenir viu en una cursa que afronta amb cinc punts de desavantatge respecte a l'equip de Mourinho i que costaran molt de remuntar. Circumstàncies (les baixes i els cinc punts) que en qualsevol altre moment, i repassant l'històric victimisme del club, haurien servit per esquerdar-ho tot. Dit d'una altra manera, en circumstàncies normals, l'aficionat blaugrana ja estaria llepant-se les ferides. Hauria dit que la lliga està perduda, que el València (dimecres vinent, l'anada de les semifinals a Mestalla) els eliminaria de la copa i que la Champions seria poc més que una quimera. Una realitat històrica que aquest equip i aquest entrenador han esborrat de cop. I ho han fet a còpia de convertir la necessitat en virtut. Què no hi és Iniesta... doncs jugarà Thiago. Què també falta Alexis... s'apostarà per Pedro. I per completar la banqueta?... Es recorrerà al filial (Tello és la gran novetat en una convocatòria que també completen Dos Santos i Sergio Roberto). Mentre a Madrid s'aferren a l'excusa més covarda (quan el futbol es jugui sense àrbitres deixarà de ser futbol), el Barça –i en això el tècnic també hi té molt a veure– tracta de combatre els danys col·laterals amb la màxima normalitat possible.

Aquest equip ha donat prou mostres de la seva grandesa per pensar que, de cop, deixarà de córrer. El discurs és el de sempre. Aguantaran fins que els deixin i les forces acompanyin. D'entrada, Guardiola no té gaire marge d'acció. Encara que volgués racionar l'esforç, no podria. Els que van eliminar el Madrid dimecres saben que han de jugar també aquesta nit (22.00 h TV3 / La Sexta) com també ho hauran de fer a València en una altra eliminatòria que promet ser de vertigen. Tretze jugadors de camp (comptant-hi Cuenca) es repartiran les deu places de l'onze per visitar un rival que si malgrat que és cert que passa el pitjor moment de les últimes temporades (el triomf balsàmic en l'última jornada els va fer sortir del descens) sempre han plantat cara, especialment al seu camp. El Vila-real, que espera revifar amb l'arribada de Molina, sap que té poc a perdre contra un Barça que, un cop més, sap que no té marge d'error. És el que té ser un equip tan gran.