Passa sovint que la solució a un problema la tenim tan a prop que no la veiem. I l'argument que va utilitzar Zubizarreta a l'hora de justificar l'elecció de Tito Vilanova com a recanvi de Guardiola va ser demolidora. Si quan es necessita un jugador per al primer equip sempre es mira què hi ha a la casa abans d'anar a buscar-ne un de fora, per què no s'havia de fer el mateix en el cas del tècnic? El discurs és impecable, i la discreció amb què la directiva va tractar el relleu de Pep, també. Ara bé, ni la lògica de la decisió ni la convicció que l'aposta futbolística serà la mateixa garanteixen l'èxit. El desafiament que assumeix Vilanova és brutal, perquè qualsevol comparació amb Pep resultarà letal. Que s'hagi atrevit a assumir el repte, és la primera prova de la seva vàlua.