La festa al vestidor va ser de les grosses. El catorzè títol de l'era Guardiola, l'últim del de Santpedor com a entrenador del Barça, ho mereixia. Molts jugadors es van fotografiar amb la copa i no van trigar gaire a penjar les imatges a Twitter. No van aparèixer per la zona mixta anant cap a l'autocar que els havia de traslladar a l'hotel fins a la una tocada de la matinada. Puyol va ser dels primers, amb David Villa, dos dels grans absents de la final. El capità encara portava la senyera i també la ikurrin que havia passejat amb Xavi per la gespa del Vicente Calderón. El capità va pujar a l'autocar. La ikurrin l'havia agafat del sector d'aficionats de l'Athletic, sense saber que era d'un nen de vuit anys, Ibai, que va començar a plorar quan va veure que havia perdut aquell símbol. Va plorar tant que el seu pare s'ho va manegar per recuperar aquella ikurrin. El conductor de l'autocar del Barça va ser qui va parlar amb Puyol, que va baixar per fer feliç aquell nen de l'Athletic, que es va poder fer una foto amb el futbolista.

També la copa va passar per la zona mixta. La van treure del vestidor el recuperador Emili Ricart i Manel Estiarte, que ha estat una de les potes en les quals Guardiola s'ha sustentat en aquests quatre anys i que també abandona el club. Poc abans, sobre la gespa del Calderón, s'havia fotografiat amb el trofeu el tècnic, amb el seu últim trofeu. Va estar ben acompanyat després en la festa privada de celebració. A Madrid hi havia la seva parella, Cristina, que va veure el partit en un seient vip. Amb la Maria i el Màrius, dos dels seus fills, tots dos amb la samarreta del Barça. S'ho van passar d'allò més bé en l'últim partit del seu pare a la banqueta. Van ballar les cançons de Lax'n'Busto abans del partit, van cantar els gols de Pedro i Messi i van celebrar el títol. Com ho va fer el seu avi. Valentí Guardiola també va estar al Vicente Calderón, veient el partit des de la graderia, just al costat de Radomir Antic. La imatge d'alegria de Guardiola i la seva família contrastava amb la de Marcelo Bielsa. L'entrenador de l'Athletic va haver d'esperar mitja hora, dempeus, a la sortida del Calderón, que arribés el seu autocar. Els seus jugadors atenien els mitjans de comunicació. Ell no va parlar amb ningú durant aquella mitja hora que se li va fer eterna. Tenia la mirada perduda i cara de pocs amics, Ni Iribar es va atrevir a acostar-se. Ho estava passant molt malament l'argentí.

A uns quants quilòmetres del Calderón ho passaven millor uns quants centenars de culers que es van acostar fins a la font de Cibeles per ensenyar-li la copa a la deessa. La font, allà on els madridistes celebren els títols, estava rodejada de tanques i protegida per un bon grapat de policies. No van poder impedir, però, que aficionats blaugrana donessin voltes a la plaça en cotxe ensenyant bufandes, senyeres i banderes blaugrana i cridant “Barça, Barça, Barça!”. Ni tampoc que altres recordessin l'etern rival des de la vorera amb copes de cartró.