L'Espanyol feia uns quants partits que tenia un rumb desconegut quant a la intensitat de joc. La victòria contra l'Atlético va ser un miratge per a un equip que suma cinc derrotes en els últims sis enfrontaments de lliga. Ahir, els homes d'Aguirre van tornar a perdre, però ho van fer dempeus i portant el partit al seu terreny. El tècnic mexicà estava molt escarmentat del 4-0 de l'any passat al Camp Nou. Aquell partit va ser qualificat pel preparador blanc-i-blau com la seva pitjor direcció des de la banqueta. La lliçó estava apresa i el full de ruta era fer un matx similar al que es va desenvolupar contra els colchoneros. El Vasco va disseminar a tot el terreny de joc els seus jugadors fent una pressió ordenada però sense caure en el parany de quedar-se a la cova com l'any passat. La solidaritat defensiva va ser total entre tots els membres de l'equip, començant per Sergio García, Thievy i Torje, els homes del davant, i seguint amb la feina multiplicadora del trivot. Això va dificultar la circulació de pilota d'un Barça molt espès, lent i sense profunditat. Un eixam defensiu que va adormir els blaugrana, que es desesperaven amb el pas dels minuts. La teranyina defensiva, ajudada per un xic de fortuna, va resistir fins al minut 67. En aquell moment, Neymar es va inventar una genialitat i va assistir al segon pal Alexis, que va fer el gol.

Lluny d'arronsar-se, els blanc-i-blaus van continuar buscant fortuna estirant-se més en atac contra un rival nerviós i que demanava l'hora. El Camp Nou va sospirar en veure com els tres punts es quedaven al seu feu i l'Espanyol es lamentava per no haver tret un premi major i merescut pels mèrits fets. Tot i això, la imatge dels homes d'Aguirre surt reforçada del derbi gràcies al seu coratge i entrega.