De la gespa al despatx
Setvalls només va jugar un partit a primera com a blaugrana, però és dels pocs privilegiats que pot dir que ha fet rondos amb Romário i la resta de cracs del ‘dream team' i que ha compartit vestidor amb Guardiola (al Barça) i Tito Vilanova (a Lleida)
Ara fa tasques d'assessor i ‘scouter' per al despatx de Josep Maria Orobitg
Dépor-Barça (2-2). Temporada 1995/96. Última jornada de lliga. Allà, sobre la gespa de Riazor, és on fa disset anys Pep Setvalls (20-08-1974, Navarcles) veia fet realitat el somni de qualsevol futbolista del planter. Debut discret amb el primer equip del FC Barcelona –va jugar tot just 22 minuts mal comptats (va entrar en el minut 68 de partit en el lloc de García Pimienta)–, amb Rexach a la banqueta, però somni complert. Dies tèrbols per al barcelonisme, amb l'ambient molt enrarit al club i entre tota la culerada –Johan Cruyff havia estat destituït una jornada abans; aquella temporada l'equip va acabar tercer, a 7 punts de l'Atlético de Madrid (87) i darrere també del València–, però va ser un dia gran per a Setvalls, que recorda amb il·lusió aquell 26 de maig de 1996: “D'aquell partit tothom recorda el golàs de falta des del mig del camp de Guardiola a Liaño, però poca gent recorda que la falta la vaig provocar jo. I compta com a assistència de gol, sempre ho dic [riu].” Aquella, de fet, va ser la seva única presència oficial amb el primer equip, pretemporades, amistosos i entrenaments al marge.
Al club blaugrana des de la seva etapa de juvenil, Setvalls va estar dues temporades al Barça B (95/96 i 96/97) –amb el filial va jugar 67 partits i va fer 3 gols–, però només va jugar un partit amb el Barça a primera divisió –com a professional va disputar 23 partits en la màxima categoria (1 gol), amb el Barça, el Rayo Vallecano i el Múrcia–. De tota la seva etapa a can Barça, recorda amb nostàlgia, debut a banda, els moments compartits amb alguns dels cracs del dream team i també els companys de la lleva del Mini: “Ni el final del dream team ni la manera com va marxar Johan van ser idonis, però en general guardo bon record d'aquells anys. Era un plaer compartir rondos en els entrenaments amb gent com Romário, Koeman, Stòitxkov... Tot allò ho tinc molt present encara.” La taca, el descens a 2a divisió B viscut amb el Barça B, just abans de marxar al Lleida, amb Juande Ramos: “El meu últim any al filial va ser complicat, perquè l'equip va perdre la categoria. Va ser una temporada horrible”, admet.
A Lleida va viure alguns dels seus millors anys com a professional. Allà, a la Terra Ferma, va disputar 126 partits a segona divisió –en la categoria de plata va jugar 243 partits i va fer 23 gols, amb el Barça B, el Lleida, el Llevant i el Múrcia– i va compartir vestidor amb Tito Vilanova i homes com ara Quique Álvarez, Juan Carlos Moreno i Tamudo: “Vam estar a punt de pujar dues vegades i també en guardo molt bon record, d'aquella etapa. De les temporades en què vaig disfrutar més com a futbolista”, explica.
El futbol des d'un altre cantó
Setvalls va penjar les botes l'any 2005, al Cartagena, però la seva relació amb el futbol, la seva gran passió, no es va acabar allà. Des de fa anys forma part del despatx de Josep Maria Orobitg, com a assessor de futbolistes i també fent tasques de scouting: “Avui dia hi ha nanos de categoria aleví que ja tenen representants. Si hi reflexiones una mica pot semblar una autèntica barbaritat i, de fet, ho és. En la meva època, no vaig tenir representant fins que vaig sortir del Barça B, però ara tot ha canviat i s'ha d'admetre... El futbol s'ha professionalitzat molt en aquest sentit, ara tot està sobredimensionat, però és així. Una de les meves feines és precisament cercar jugadors d'entre 13 i 14 anys i els intentem assessorar. És feina d'observador. Has de tenir nas i ull per veure el nano que té condicions per arribar lluny. Veig molt futbol cada cap de setmana, però també viatjo molt per trobar-me amb els futbolistes professionals que representem des del despatx. Aquesta setmana, per exemple, vaig als Estats Units a veure Oriol Rosell (Kansas City), i quan torni aniré a Àustria a veure Jonathan Soriano (Red Bull Salzburg) per parlar amb ells i fer una visita de seguiment. A banda de mirar molt futbol també faig feina de coach esportiu i, en casos puntuals, a vegades fins i tot cal fer tasques de psicòleg esportiu, sobretot quan el jugador no juga per algun motiu, o està lesionat o no està bé en un club. Quan has estat jugador professional pots aconsellar millor el futbolista”, explica.
Setvalls respira futbol i, lògicament, també segueix de prop el Barça actual. Ell ho té clar i aposta per Tata. Per ell, no hi ha debat: “És impossible comparar el Barça recent amb el dream team. Abans es jugava un altre futbol. Però és innegable que el Barça ha tocat l'excel·lència en els últims anys. I ara amb en Tata també s'estan fent bons resultats. L'evolució del joc d'aquest Barça és positiva. Sempre s'ha de tenir l'alternativa del futbol directe per a partits encallats, però el soci del Barça és molt torracollons. Sempre ens hem de queixar d'alguna cosa i crec que no s'està sent just”, assegura el de Navarcles.