El bar­ce­lo­nisme va rebre ahir un cop molt dur, difícil de pair. Tito Vila­nova, una peça clau del millor Barça de la història, va morir a la tarda a la clínica Quirón de Bar­ce­lona després de per­dre en la lluita con­tra el càncer que el va obli­gar a dei­xar la ban­queta del pri­mer equip el mes de juliol pas­sat; malal­tia con­tra la qual llui­tava des del mes de novem­bre del 2011, quan li van tro­bar un tumor a la glàndula paròtide en una de les revi­si­ons d'oïda que s'acos­tu­mava a fer a causa dels pro­ble­mes que tenia des de jove.

Fran­cesc Tito Vila­nova Bayó, nas­cut a Bell­caire d'Empordà el 17 de setem­bre de 1968, ens va dei­xar ahir als 45 anys. Ho va fer acom­pa­nyat de la seva esposa, la Montse, i els seus dos fills, la Car­lota i l'Adrià, juga­dor del juve­nil B del Barça, i altres fami­li­ars i amics. Estava ingres­sat al cen­tre hos­pi­ta­lari des de diven­dres pas­sat, després d'empit­jo­rar en la seva malal­tia. Fins a la Quirón, durant el dia i també després de la fatal notícia, s'hi van acos­tar direc­tius del Barça i mem­bres del seu cos tècnic, que també eren grans amics. Com ara Jordi Roura, Aureli Alti­mira i José Ramón de la Fuente. També hi van acu­dir com­panys de l'Adrià en el juve­nil B del club blau­grana.

Es va saber la notícia i van ser milers les mos­tres de con­dol a la família i de record a Vila­nova. Van arri­bar des d'arreu. Espe­ci­als van ser les dels fut­bo­lis­tes que havia diri­git, que ahir gau­dien de dia de des­cans i avui s'entre­na­ran a porta tan­cada. Abans, a les nou del matí, pas­sa­ran per la tri­buna del Camp Nou, on el club ha habi­li­tat un espai de con­do­len­ces perquè tots els bar­ce­lo­nis­tes puguin retre el seu últim home­natge al tècnic català.

Vila­nova llui­tava con­tra el càncer des del mes de novem­bre del 2011. Va ser el dia 21, la vigília d'un par­tit de lliga de cam­pi­ons a Milà, quan el club va comu­ni­car que Tito Vila­nova no viat­java amb l'equip perquè havia de ser ope­rat de la glàndula paròtide, després que se li trobés un tumor. El que era en aquell moment aju­dant de Pep Guar­di­ola a la ban­queta del millor equip de la història del fut­bol, va tor­nar a les ban­que­tes abans de Nadal, en el par­tit que el Barça va dis­pu­tar i va gua­nyar al San­ti­ago Ber­nabéu con­tra el Real Madrid.

Abans d'aca­bar aque­lla mateixa tem­po­rada, quan ja s'havia recu­pe­rat, va ser anun­ciat com a relleu de Guar­di­ola en el pri­mer equip una vegada el de Sant­pe­dor va deci­dir que no reno­vava el seu con­tracte i s'aga­fava un any sabàtic. El que era en aquell moment pre­si­dent del club, San­dro Rosell, i el direc­tor espor­tiu, Andoni Zubi­zar­reta, deci­dien donar con­tinuïtat a un pro­jecte d'èxit amb Tito Vila­nova coma màxim res­pon­sa­ble. Amb ell com a entre­na­dor, el Barça ve fer la millor pri­mera volta de la història de la lliga. Però abans de Nadal van tor­nar les males notícies. Tito Vila­nova havia recai­gut i havia d'ini­ciar un dur trac­ta­ment per mirar de superar la malal­tia per segon cop. No va poder diri­gir l'equip en l'últim par­tit de lliga del 2012 a Valla­do­lid. El seu aju­dant, Jordi Roura, es feia càrrec de l'equip de manera tem­po­ral. Vila­nova viat­java a Nova York per seguir el trac­ta­ment. Allà va rebre diver­ses visi­tes. De Rosell, Zubi­zar­reta i també de l'actual pre­si­dent del club, Josep Maria Bar­to­meu. Després d'una bona recu­pe­ració, va tor­nar a diri­gir l'equip en el tram final de la tem­po­rada. Va tor­nar a seure a la ban­queta en el par­tit d'anada dels quarts de final de la lliga de cam­pi­ons con­tra el París Saint-Ger­main i va aca­bar gua­nyant la lliga dels 100 punts, el seu quinzè títol.

El català va pla­ni­fi­car l'actual tem­po­rada, però quan tot just començaven els entre­na­ments i després d'una altra recai­guda, Vila­nova havia de renun­ciar al somni de la seva vida de manera defi­ni­tiva per dedi­car-se a mirar de gua­nyar la bata­lla con­tra el càncer, després que en una revisió es detectés que les coses no aca­ba­ven d'anar bé.

El 19 de juliol de l'any pas­sat, Rosell i Zubi­zar­reta anun­ci­a­ven la renúncia de Vila­nova. El de Bell­caire d'Empordà, en una emo­tiva carta, donava les gràcies a tot el bar­ce­lo­nisme pel tracte rebut i expres­sava el seu estat d'ànim. “Dir-vos que estic tran­quil, fort i que afronto aquesta nova etapa en el procés de la meva malal­tia amb plena con­fiança que tot anirà bé”, escri­via.

Des d'aquell mes de juliol va viure a prop dels seus i ho va inten­tar tot. A Bar­ce­lona, i també viat­jant a França. Anava a vega­des al Camp Nou i també a veure els par­tits del juve­nil B, en el qual juga el seu fill, l'Adrià. Últi­ma­ment, amb la malal­tia avançant, havia pre­fe­rit man­te­nir distància amb alguns dels seus amics i refu­giar-se en la seva família i la casa que tenia a l'Escala, amb contínues visi­tes a l'hos­pi­tal. Fins ahir.