Ja es pot posar una cosa a la llista de les coses ben fetes per aquesta directiva del Barça: haver convocat eleccions anticipades. Però ni quan prenen una decisió encertada són capaços d'arrodonir-ho amb un discurs que no l'espatlli. L'anticipació de les eleccions és un encert indubtable perquè és el millor per al club, una cosa tan present en els discursos presidencials com infreqüent en la seva acció. No
és, en canvi, el millor per a Bartomeu, que en un temps rècord ha consumit la legitimitat estatutària de ser president fins al juny del 2016 i bona part de les possibilitats de reelecció. Però com que en la gestió d'aquesta directiva des del 2010 tampoc no hi ha cap bona notícia sense un revers negatiu, Bartomeu ho va espatllar amb la seva anàlisi de
la situació del club. Anunciar l'avançament de les eleccions era, efectivament, un bon recurs per “rebaixar la tensió”, però dir que “les coses van bé al club” seria de ceguesa patològica si no fos perquè és d'un cinisme inadmissible.

En aquesta mena de situacions convulses com la que va motivar la compareixença ahir del president del Barça, se sol utilitzar el mètode de la cortina de fum, com ara anunciar un fitxatge o una destitució populista, un sistema d'afrontar les crisis que és infal·lible quan es tracta de no solucionar cap mena de problema, però que de vegades serveix per ajornar una mica l'indefectible desenllaç fatal. Bartomeu no hi va recórrer, tot i que la temptació devia ser gran. I que s'endarrerís tant la compareixença potser tenia a veure amb aquesta temptació. Finalment, va utilitzar un altre mètode: negar la realitat. Ho va dir i ho va repetir les vegades que va fer falta per veure si ell mateix s'ho creia: “El nivell de tensió és desproporcionat i no s'ajusta a la realitat. Pensem que les coses estan anant bé al club.” No sé si se'n va adonar, però Bartomeu va avançar unes eleccions per raons que per ell no existeixen.

Es pot estar d'acord amb ell en una cosa: la desproporció del nivell de tensió. Sí, tot en quest club és desproporcionat en termes de sentit comú. Però, per què el nivell de tensió actual és desproporcionat? No pot ser perquè ells mateixos han atiat de manera desproporcionada el foc que ara crema? És cert que sempre una part del barcelonisme està en contra sistemàticament dels que manen, però si la tensió ara és desproporcionada és, abans que res, per obra i gràcia de l'actual directiva. Es recull el que se sembra. Des del punt de vista humà, es pot arribar a entendre, tot i no compartir-ho, que després de la victòria electoral del 2010 alguns dels nous directius tinguessin ganes de passar comptes amb els anteriors. Però és demencial que això hagi ocupat el centre de la seva acció de govern durant quatre anys. Més que governar, primer Rosell i ara Bartomeu han tingut com a propòsit evitar que el que ells en diuen “gent deshonesta” governi o torni a governar el Barça. I per això han canviat els estatuts per fer més difícil poder-se presentar a la presidència, han dificultat la presentació de mocions de censura i han portat la gestió de Laporta al jutjat. Doncs igual com ells han fet, també hi ha hagut qui els ha buscat les pessigolles, els ha fiscalitzat i ha utilitzat totes les armes possibles, des d'una decisió judicial fins a un resultat esportiu, per posar-los en evidència. Al final, sovint les coses són com semblen: si et dediques a destruir, en la destrucció et consumiràs.

I si negues la realitat, probablement la realitat et posarà en evidència. Segons Bartomeu, tot va bé malgrat que en el que ells mateixos van qualificar com “la decisió social més important de la història del club” un jutge hagi validat la gestió dels anteriors directius en contra del que defensava aquesta directiva; malgrat que es negués haver fer res malament perquè la FIFA els sancionés, després es reconegués i que el TAS tampoc els donés la raó i finalment es torni a culpar la FIFA de tot; malgrat que el club també estigui als tribunals pel fitxatge d'una de les estrelles de l'equip; malgrat que l'actual entrenador no estigui a l'altura del que hauria de ser el club a l'hora de parlar
de la seva gestió i que l'equip estigui mancat d'identitat cinc mesos després; malgrat que mantenen males relacions amb símbols del club com Pep Guardiola i Johan Cruyff; malgrat que el millor jugador del món està enfrontat amb l'entrenador, etc. O que tot va bé però s'ha fet fora els dos màxims executius del club, l'institucional i l'esportiu. Aquesta és la realitat que es rebel·la contra el president.

Anticipar eleccions però no tenir el mínim propòsit d'esmena serveix de poc. Tot va bé només per a una cosa: que, per molt que Bartomeu demani fair play a l'entorn, la combustió acompanyi el club fins a les eleccions de final de temporada, si és que no fa que siguin abans.