El col·leccionista de títols
Guardiola acumula ja dinou trofeus de vint-i-set possibles com a tècnic, catorze amb el Barça i cinc amb el Bayern
Després de lligar la Bundesliga, encara aspira a alçar el segon triplet de la seva carrera
Era qüestió de temps que el Bayern de Munic de Pep Guardiola assolís matemàticament la Bundesliga, un èxit que es va certificar diumenge, amb la derrota del Wolfsburg, i s'afegís un títol més a l'impressionant palmarès del de Santpedor, que en suma ja dinou des que el juny del 2008 es va fer càrrec de la banqueta del primer equip del Barça. Abans, ja havia encetat la seva carrera com a entrenador amb molt bon peu, dirigint el filial blaugrana a l'ascens a segona B, després de ser campió del grup V de tercera. “L'alegria és molt gran. Hem pujat i ara toca disfrutar. A partir de dimarts, ja parlarem del primer equip”, va manifestar el tècnic després de certificar l'ascens, en superar el Barbastre, amb un equip en què hi havia Pedro i Sergio Busquets. “Entenc els dubtes i sóc conscient que si estic aquí és per tot el que he fet en aquesta casa. No tinc experiència, perquè només tinc 37 anys. No puc prometre títols, perquè seria absurd, però estic segur que la gent estarà orgullosa de nosaltres”, va manifestar Guardiola el 17 de juny del 2008, el dia de la seva presentació. Ningú, possiblement ni ell mateix, podia imaginar que aquella tarda acabava de néixer el símbol d'una nova era.
Catorze títols en blaugrana
La relació entre el Pep Guardiola entrenador i el FC Barcelona va ser un amor a primera vista, una allau de títols amb un futbol meravellós i amb un equip farcit de jugadors formats a casa que van enlluernar el món sencer. Perquè la primera temporada, la 2008/09, serà per sempre la del triplet, amb el 2-6 al Santiago Bernabéu, la copa del Rei de Mestalla contra l'Athletic Club, el gol miraculós d'Iniesta a Stamford Bridge i la Champions de Roma contra un Manchester United que partia com a favorit. El Barça, a més, va completar el sis de sis la temporada següent, en alçar les dues supercopes i el mundial de clubs, èxits als quals va afegir una altra lliga. Aquell curs es van escapar la copa, en què van caure en els vuitens contra el Sevilla, i la Champions, que van perdre en la polèmica semifinal contra l'Inter de Mourinho, en què el Barça va estar a punt de remuntar el 3-1 de Milà.
La temporada següent, la 2010/11, va ser la primera de Mourinho a la banqueta del Real Madrid, un aterratge que va alterar la relació entre els dos gegants del futbol estatal i que, per alguns, va suposar l'inici del final de Guardiola a la banqueta del Barça. Aquell curs, però, el conjunt blaugrana va tornar a guanyar la lliga i va completar un altre any per al record etern en guanyar la quarta Champions de l'entitat, a Wembley, després d'haver eliminat el Real Madrid en les semifinals. El Barça, però, no va poder completar el triplet en caure en la final de la copa del Rei, precisament contra els blancs, que es van imposar en la pròrroga. Aquells èxits, a més, van valdre al de Santpedor el guardó de la FIFA de millor entrenador de l'any 2011, al davant de Ferguson i Mourinho. L'últim curs de Guardiola al Camp Nou també va ser força fructífer, tot i que l'equip no va poder aixecar cap dels dos grans títols, ja que la lliga va ser per al Real Madrid i la Champions per al Chelsea, que contra tot pronòstic va eliminar el Barça en les semifinals. Els blaugrana, en canvi, van guanyar el mundial de clubs, en golejar en la final el Santos de Neymar, les dues supercopes i la copa del Rei, que seria el catorzè i últim títol de Guardiola, que al final del curs va decidir abandonar el club i disfrutar d'un any sabàtic a Nova York. “Quatre anys són molts, m'he buidat i necessito omplir-me. L'exigència és molt alta i l'entrenador ha de ser molt fort. Necessites tenir energia per transmetre les coses. Jo l'he de recuperar i això només es pot recuperar descansant”, va afirmar el dia del seu comiat.
Enlluernant Munic
Després d'un any de descans, Pep Guardiola va tornar al primer pla mediàtic la temporada passada, quan es va fer càrrec de la banqueta d'un Bayern de Munic que acabava d'aconseguir el triplet guiat per Jupp Heynckes. Les expectatives, doncs, eren altíssimes des del primer moment, i val a dir que el tècnic no va començar amb gaire bon peu, ja que va perdre la supercopa d'Alemanya contra el Borussia de Dortmund. A canvi, però, va alçar la supercopa d'Europa en derrotar el Chelsea de Mourinho, a banda de guanyar també el mundial de clubs, en vèncer en la final el Raja Casablanca. El gran èxit de la temporada, però, va ser la Bundesliga, que el Bayern va alçar amb una superioritat impressionant, amb un futbol d'alta escola i dinou punts d'avantatge respecte al segon classificat, el Borussia de Dortmund, a banda d'aixecar també la copa. La temporada, però, va acabar amb un gust agredolç, ja que el gegant bavarès va caure estrepitosament en les semifinals de la lliga de campions, contra el Real Madrid. “No hem estat gens bé amb la pilota i és responsabilitat meva. Quan no ataques bé, tampoc defenses bé. Tot depèn de jugar bé a futbol”, va explicar el tècnic. Per això, la Champions d'enguany és el gran objectiu del Bayern de Munic, que de nou ha guanyat la lliga amb certa facilitat i segueix viu en la copa. Després d'haver assolit per sisena vegada en sis intents les semifinals de la màxima competició continental, Pep Guardiola buscarà contra el Barça, el seu estimat Barça, la seva tercera final. Podria ser el vintè títol, o fins i tot el vint-i-unè si guanya la copa, del seu impressionant currículum com a entrenador. I és que el tècnic de Santpedor, amb només 44 anys, és la gran demostració que en això del futbol d'elit, i en ple segle XXI, es poden acumular èxits, títols i reconeixements amb un futbol marcadament ofensiu i vistós.
Notícies
Diumenge,24 novembre 2024
