La centenària història del FC Barcelona està farcida de grans jugadors, però no és fàcil ser una llegenda, i Lázsló Kubala (Budapest, 10 de juny de 1927) ho és. Al Barça i en el món del futbol, perquè l'hongarès està en la llista dels millors futbolistes de la història. Els que el van veure jugar en diuen meravelles; als que van compartir pilota amb ell se'ls acaben els elogis: “Era una gran figura, veia el futbol molt bé i tenia una potència física extraordinària”, diu Francisco Cánovas. “Era tot múscul, no tenia greix. Era un superdotat físicament”, explica Justo Tejada. “Era un jugador extraordinari. El seu joc era molt senzill i efectiu”, afirma Ferran Olivella. Els tres exblaugrana recorden per a L'Esportiu de Catalunya la figura d'una de les llegendes més grans del barcelonisme, i que es va començar a forjar avui fa 65 anys. Va ser el 12 d'octubre del 1950, en un amistós entre el Barça i l'Osasuna en plena temporada que va acabar 4-0. Es va jugar perquè Kubala, sancionat per la FIFA, agafés ritme en espera que pogués disputar partits oficials. Aquella tarda es va veure que Kubala estava cridat a ser un dels millors.

Cada setmana, Ferdinand Daucik, l'entrenador del Barça, organitzava un partit. Allà va ser quan Kubala va demostrar una de les seves grans virtuts: la visió del joc. “Daucik donava les instruccions als titulars, i Kubala ens les donava als suplents. Al camp, nosaltres aplicàvem el que ens deia i moltes vegades acabàvem tornant bojos els titulars”, recorda Cánovas, que assegura que el de Budapest entenia els canvis de sistema que es produïen en aquell moment a Espanya “a la perfecció”. A més de tenir “una claredat espectacular”, Francisco Cánovas assegura que Kubala sempre passava la pilota “en el moment just i al lloc precís”. També Justo Tejada creu que una de les grans virtuts del geni hongarès era la precisió: “T'obria molt camí, perquè sempre et posava la pilota gairebé al peu. Era molt hàbil, i les pilotes que donava sempre eren molt profundes i de cara a gol.” “Ell va fer grans César, Basora... Feia jugar l'equip més del que jugava ell mateix, i ell jugava molt!”, recorda Cánovas, que destaca que “no se li notava la diferència quan xutava amb l'esquerra o amb la dreta.” “Va ser un dels primers a donar efecte a la pilota”, recorda Tejada. “Tots els companys l'admiràvem”, admet Cánovas.