12-10-50: neix una llegenda
Lázsló Kubala, que va debutar amb el Barça avui fa 65 anys en un amistós contra l'Osasuna, es va convertir en un referent del futbol mundial
Justo Tejada, Francisco Cánovas i Ferran Olivella recorden els seus anys compartits amb l'exfutbolista hongarès al Barça
La centenària història del FC Barcelona està farcida de grans jugadors, però no és fàcil ser una llegenda, i Lázsló Kubala (Budapest, 10 de juny de 1927) ho és. Al Barça i en el món del futbol, perquè l'hongarès està en la llista dels millors futbolistes de la història. Els que el van veure jugar en diuen meravelles; als que van compartir pilota amb ell se'ls acaben els elogis: “Era una gran figura, veia el futbol molt bé i tenia una potència física extraordinària”, diu Francisco Cánovas. “Era tot múscul, no tenia greix. Era un superdotat físicament”, explica Justo Tejada. “Era un jugador extraordinari. El seu joc era molt senzill i efectiu”, afirma Ferran Olivella. Els tres exblaugrana recorden per a L'Esportiu de Catalunya la figura d'una de les llegendes més grans del barcelonisme, i que es va començar a forjar avui fa 65 anys. Va ser el 12 d'octubre del 1950, en un amistós entre el Barça i l'Osasuna en plena temporada que va acabar 4-0. Es va jugar perquè Kubala, sancionat per la FIFA, agafés ritme en espera que pogués disputar partits oficials. Aquella tarda es va veure que Kubala estava cridat a ser un dels millors.
Cada setmana, Ferdinand Daucik, l'entrenador del Barça, organitzava un partit. Allà va ser quan Kubala va demostrar una de les seves grans virtuts: la visió del joc. “Daucik donava les instruccions als titulars, i Kubala ens les donava als suplents. Al camp, nosaltres aplicàvem el que ens deia i moltes vegades acabàvem tornant bojos els titulars”, recorda Cánovas, que assegura que el de Budapest entenia els canvis de sistema que es produïen en aquell moment a Espanya “a la perfecció”. A més de tenir “una claredat espectacular”, Francisco Cánovas assegura que Kubala sempre passava la pilota “en el moment just i al lloc precís”. També Justo Tejada creu que una de les grans virtuts del geni hongarès era la precisió: “T'obria molt camí, perquè sempre et posava la pilota gairebé al peu. Era molt hàbil, i les pilotes que donava sempre eren molt profundes i de cara a gol.” “Ell va fer grans César, Basora... Feia jugar l'equip més del que jugava ell mateix, i ell jugava molt!”, recorda Cánovas, que destaca que “no se li notava la diferència quan xutava amb l'esquerra o amb la dreta.” “Va ser un dels primers a donar efecte a la pilota”, recorda Tejada. “Tots els companys l'admiràvem”, admet Cánovas.
Un crac molt proper
“La popularitat de Kubala era molt gran”, diu Cánovas, que recorda una història “que s'explicava per Barcelona” sobre un noi a qui li interessava més si jugava l'hongarès que no pas si la seva dona l'enganyava. “Tothom parlava de Kubala, encara que no li agradés el futbol”, afegeix. “Quan viatjàvem tothom l'anava a veure”, explica Olivella. L'expectació era tal que el camp de les Corts va quedar petit per veure'l. Els seus excompanys també destaquen la seva bondat. “Encara que fos el número 1, l'amistat, la sinceritat, la simpatia, la bondat... hi era”, explica Tejada, amb qui coincideix Olivella: “No tenia un gran ego, era molt amable amb tothom.” El del Poble Sec va rebre consells de Kubala quan va arribar al primer equip. “Era un mestre. Sempre animava l'equip, sobretot els joves. Ens motivava molt”, assegura.
Kubala va deixar un gran record en els companys, el club i la ciutat. Per Olivella era “un jugador extraordinari”; per a Tejada, “un dels millors de la història”; per a Cánovas, “una de les figures del futbol mundial.”
