Al Tar­get Cen­ter de Min­ne­sota estava tot a punt per poder cele­brar el desit­jat títol de la WNBA i repe­tir així el cam­pi­o­nat asso­lit el curs pas­sat. Però si per alguna cosa s'ha carac­te­rit­zat aquesta sèrie final és pels tri­omfs a domi­cili (tres en cinc par­tits). I final­ment es va donar la gran sor­presa de la final i les Sparks van aixe­car de nou un títol catorze anys després del dar­rer. Va ser una opor­tu­ni­tat per­duda per la bada­lo­nina Anna Cruz –aquesta tarda torna cap a Cata­lu­nya–, que no va poder reva­li­dar l'anell de l'estiu pas­sat i rubri­car un 2016 històric, en què ha estat sub­cam­pi­ona de l'Euro­lliga feme­nina i plata en els Jocs de Rio. El matx va tenir un guió amb un final de pel·lícula amb tensió màxima. Una cis­te­lla de Nneka Ogwu­mike –com­pa­nya de Cruz aquest pròxim curs al Dinamo Kursk rus– en una pene­tració tres segons abans del final va situar el 76-77 defi­ni­tiu, tot i que les Lynx van dis­po­sar d'un últim tir, molt forçat i des de mitja pista que no va entrar. Abans d'aques­tes acci­ons hi havia hagut dues cis­te­lles impor­tants de les estre­lles de cada equip: Parker (74-75) i Maya Moore (76-75). Però abans les de Min­ne­sota havien hagut d'aixe­car un par­tit que se'ls havia com­pli­cat molt quan tres minuts abans del final per­dien per 63-71. Al final Can­dace Parker, que va aca­bar amb dobles figu­res (28 punts i 12 rebots) gua­nyant el duel amb Maya Moore (23) va ser l'MVP d'una final en què ha bri­llat Chel­sea Gray, que fa un any feia excla­mar d'admi­ració Fon­ta­jau i acaba la final amb 10,4 punts, 2,2 rebots, 2,2 recu­pe­ra­ci­ons i jugant els minuts calents.