Peddy i Tobin

Ja s'intuïa, però en l'anada a Alemanya va quedar clar que aturar Shey Peddy és bàsic i Noemí Jordana ho va fer de manera espectacular la majoria de minuts. El nivell d'agressivitat de la base nord-americana –quan té la pilota i també quan no la té– és tan alt que, si no és a través de la feina arbitral, és capaç de treure de polleguera gairebé qualsevol rival. No és el cas de la veterana base gironina, que, ben dosificada (20 minuts) i poc exigida diumenge per l'Al-Qázeres, estarà a punt per tornar a desactivar Peddy.

L'altre element és Tobin, una jugadora que va irrompre amb força a Alemanya però que va anar perdent pes a mesura que l'Uni va ajustar la seva defensa.

I és al darrere, novament, on l'Uni podrà garantir la classificació. En partit a molts punts ja és capaç de fer-ho perquè per talent i rotació és superior. Però abaixant l'encert del Wasserburg en el cinc contra cinc, prenent-li el rebot i forçant-li pèrdues, és segur que li guanyarà la batalla mental. En aquest sentit, l'assaig defensiu de diumenge contra el Ferrol pot haver estat útil. I sí, és una altra competició, però els mals números diumenge de les dues referències anotadores de l'equip, Peters i Ibekwe, ben canalitzats, poden ser un estímul útil.

Tornen a ser deu

També serà valuós el retorn d'Alminaite. El tècnic alemany, Georg Eichler, va fer jugar juntes Fikield i Tobin. Totes dues d'1,95 d'alçada però de perfils molt diferents als quals no sempre es pot ajustar al darrere. Alminaite i la seva alçada oferiran una variant més.