Frenats

L'equip vitorià va centrar-se, des del salt inicial, a frenar el ritme i la verticalitat locals. A Albicy el van treure del seu hàbitat i la pressió a la línia exterior impedia als tiradors trobar posicions còmodes. La manta, però no arriba pertot i aquesta aposta va permetre a Shermadini tenir espai per fer mal a la pintura. El pivot sostenia l'equip, que no perdia pistonada pel tir lliure i la seva resposta defensiva (9-10, 7'). Fins llavors, 1/8 en tirs de camp i 3 pèrdues.

Movent la banqueta i ja amb la segona unitat a la pista, semblava que trobava el camí (23-19, 12'), però va ser un miratge. Quan el Baskonia va tornar a collar i exigir físicament, va fer un pas enrere. Tant era així, que amb Larkin apropiant-se de la situació, era més que factible una estrebada visitant. Però, el MoraBanc, recolzat en Shermadini, va poder anar als vestidors amb un resultat més agraït (-6) del que deien les sensacions.

El parèntesi no va servir per variar la decoració. Albicy no trobava la manera de guiar l'equip i la possibilitat d'esquerda era real (38-48, 25'). De cop, i arran d'un temps mort de Peñarroya, l'equip va apujar prestacions defensives i, en atac, a banda de Shermadini, va trobar en David Navarro un punt de suport a partir de la transició. I va situar-se dos cops a tocar –51-53 i 53-55 (28')–, però el rival, bregat en mil escenaris, sempre va trobar una solució perquè no fos així. La principal, el canell de Bargnani, que va fer un estrip en l'últim quart (15 punts dels seus 21) a partir del bloqueig i les continuacions obertes (58-70, 33'). Els andorrans no van abaixar el cap, però si no era ell, apareixia Larkin. I així era impossible.