El futur de l'elit competeix per a un primer títol
Minicopa. Stadium, Spar Gran Canària i Easo confirmen el seu favoritisme, mentre que les amfitriones presenten la seva candidatura al grup A
Cita de promeses a Girona, Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis, els tres centres neuràlgics que ahir van concentrar la primera jornada de la nova mini copa. És el tercer tast competitiu després dels campionats d'Espanya de mini i infantil per a la generació del 2003 i 2004. Entre una cosa i l'altra, les millors ja es van concentrar l'any passat, al maig, sota la supervisió del Gabinet Tècnic de la Federació Espanyola de Bàsquet.
D'alçada i qualitat no en falta. Claudia Langarita (1,86 i filla de l'exinternacional Patricia Hernández), Ariadna Termis (1,88 i del 2005) i Alejandra Mastral (27 punts ahir al debut) –totes tres de l'Stadium Casablanca– van meravellar ahir al pavelló de Sant Julià. A l'Spar Gran Canària també s'hi concentra el futur més dominant, amb Marta Acero i Natalia Morales. Clara Núñez (Al-Qazeres) o Sonia Pereda (Araski) també són seguides amb atenció. Òbviament, entre les 150 jugadores que hi competeixen aquests dies no hi ha peces importants de clubs de referència en categories inferiors, com el Femení Sant Adrià, Femení Maresme, Basket Almeda, Estudiantes, Celta o València. “És una bona generació, amb prou talent i amb alers grans. Potser ens falta veure pivots grans”, explica Anna Junyer, responsable del Gabinet Tècnic de la FEB. “Tot el que sigui competir és bo, i també per a la visibilitat de les noies. Per elles és una aventura, i que puguin veure a la tarda la copa és molt important per crear els seus referents”, hi afegeix Junyer.
La minicopa de la il·lusió
“M'haig de concentrar per no posar-me nerviosa.” Amb aquesta frase d'una participant en el torneig es pot resumir la transcendència que suposa aquesta cita per aquestes infantils de 13 i 14 anys. Guanyar i competir, sí. Però jugar i viatjar val el mateix, i més si és el primer cop que s'agafa un avió: “El viatge ha estat molt divertit. Aquí es juga diferent. Si a Castellà-Lleó ja és dur, aquí encara molt més”, diuen Raquel, Nerea i Sofia, del Caja Rural. “Ens agrada molt poder competir amb altres equips d'Espanya i viatjar amb les amigues”, asseguren Laura i Ana, del Campus Promete, que van afrontar un desplaçament prou llarg. No tant, però, com les de l'Uni Ferrol, primeres en arribar en un dijous frenètic a l'hotel de concentració, on també hi ha les amfitriones. “Totes estan molt il·lusionades. I convivint en un ambient molt sa. Després, a la competició, hi haurà de tot”, diu Eloy Acedo, tècnic de l'Spar Citylift. Les seves jugadores, però, ho tenen molt clar: “Hem passat molts nervis, però ara ja va millor. Volem passar-ho bé, però volem guanyar sí o sí”, diu Berta Serra. Il·lusió més ambició.