La sequera preocupa
Sumant les tres competicions, el Girona s’ha quedat sense veure porteria en 11 dels 24 partits d’aquesta temporada
“És una situació que ens està penalitzant massa i ho hem de canviar”, admet Míchel
Després de tornar-se a quedar sense veure porteria contra el Liverpool, el Girona ha acabat quatre de les sis jornades de la Champions League sense fer gol, les tres últimes –contra el PSV (4-0), l’Sturm Graz (1-0) i l’equip de Merseyside (0-1)– de manera consecutiva. Ara bé, els blanc-i-vermells no només han topat amb aquesta falta de producció ofensiva a Europa, on no han fet cap diana a domicili, sinó també en la resta de competicions. Sumant les tres que disputen aquesta temporada, els de Míchel s’han quedat a zero en 11 dels 24 partits. De fet, dels últims cinc enfrontaments, els gironins només van veure porteria a Vila-real (2-2), i des d’aleshores, n’encadenen tres sense fer-ho. Dades preocupants que evidencien una problemàtica a la qual no només encara no s’ha trobat la solució, sinó que sembla accentuar-se amb el pas dels mesos. “És una situació complicada i ho hem de canviar, perquè no fer-ho ens obliga a completar un partit perfecte per guanyar. I davant de rivals importants, no hi ha marge d’error. Són massa partits sense marcar, ens està penalitzant i hem de millorar molt en aquest aspecte”, va admetre Míchel després de la derrota de dimarts contra els reds. En tot el curs passat, l’equip es va quedar sense marcar en set partits, però com que les comparacions amb la temporada 2023/24 sempre seran odioses, val la pena rescatar la mateixa estadística de la 2022/23, en què només van ser vuit duels amb la pólvora mullada. I això ja hauria de fer arrufar el nas a més d’un aficionat ara que, tot i tenir un volum de partits més exigent, ja se n’acumulen 11 al desembre.
L’altra cara
Ara bé, el Girona no és a només dos punts del sisè classificat per casualitat. Si l’equip ha pogut mantenir-se ben a prop de les posicions europees ha estat gràcies a la mentalitat defensiva que ha destacat l’entrenador madrileny durant les últimes setmanes. Els números no menteixen, i certifiquen que els registres defensius són prou dignes. En les primeres 16 jornades de lliga, els blanc-i-vermells només han encaixat tres gols més (23) que l’inoblidable curs passat (20), quan eren líders en solitari. En la temporada del retorn a la màxima categoria, la xifra era de 26.
D’altra banda, els gironins, que sumen 22 gols en la lliga, només n’acumulaven dos més fa dos cursos en aquest punt del calendari (24). Això demostra que la tendència dels últims anys a primera divisió amb Míchel a la banqueta és estable tant en la quantitat de gols encaixats com amb la de gols a favor, deixant de banda l’excepcionalitat que es va viure la temporada passada en l’aspecte ofensiu (38).
L’interrogant, a dalt
Una altra dada que crida l’atenció és que, de les quatre dianes que ha convertit el Girona en la Champions League, tres han estat obra de defenses –David López, Miguel i Juanpe–. L’altra va dur el segell de Van de Beek. Dit això, afirmar que la responsabilitat del gol recau exclusivament en els davanters seria pecar d’un excés de pragmatisme, però no es pot amagar que la sequera de l’equip es deu, en bona part, a les pobres prestacions de les apostes fins ara fallides, a jutjar pel seu rendiment, de Miovski i Abel Ruiz. El macedoni, que es va estrenar per partida doble en la copa contra l’Extremadura, de 3a FEF, només ha marcat un doblet contra l’Espanyol en la lliga, mentre que el valencià suma la mateixa xifra de gols en la competició domèstica, el segon i últim dels quals, de penal en la jornada 4. No és casualitat que el d’Almussafes, un cop ha estat disponible després d’estar cinc setmanes allunyat dels terrenys de joc per culpa d’unes molèsties a l’adductor de les quals va recaure, no hagi estat titular en cap dels cinc partits des que va tornar de la lesió, quan abans de prendre mal havia sortit d'inici en les nou primeres jornades de lliga sense fer pretemporada. Contra el Liverpool, amb Danjuma de fals 9 i Miovski lesionat –serà baixa entre sis i vuit setmanes per un esquinç de tercer grau al turmell–, no va ni tenir minuts. Amb 38 anys i sense cap titularitat en la lliga, Stuani és, amb quatre, el màxim golejador de l’equip. Això, al mateix temps que referma que l’uruguaià, tot i haver-se de dosificar físicament, encara aporta minuts de qualitat, també és un clar indicador que hi ha alguna cosa que no acaba de rutllar del tot. I, amb la davantera hipotecada amb contractes de llarga durada, el club no tindrà marge de maniobra en el mercat d’hivern, de manera que a Míchel li tocarà buscar solucions al camp. Un cop més.
