Va assumir la direcció general del club l'estiu del 2010 amb l'equip a LEB Plata, i la seva primera decisió va ser escollir Joan Peñarroya de tècnic. Junts, i en menys de set anys, el MoraBanc Andorra ha acumulat dos ascensos –el 2012, a Or; i el 2014, a la Lliga Endesa– i un títol de copa d'Or i ara s'han guanyat la presència a la copa, gairebé 22 anys després de la seva única participació, a Granada el 1995. Francesc Solana (Lleida, 3-1-1972) reflexiona sobre això i l'emparellament de quarts de demà contra el Madrid.
Com està vivint el país els dies previs al torneig?
Amb moltíssima il·lusió. També nosaltres, els que estem al capdavant del club. Hem venut uns 150 abonaments, a banda de particulars i públic que els havien comprat abans pel seu compte. Calculem que, al voltant de 200 persones seran a Vitòria. Es tracta d'una xifra molt important per a nosaltres.
Fa vertigen mirar enrere i veure on era el MoraBanc fa sis anys?
Sempre és important saber d'on vens per no perdre la perspectiva de la realitat i nosaltres som molt conscients d'on estàvem jugant no fa gaire. Per exemple, la copa Príncep [de LEB Or] fa tres anys. Però, tot això tampoc ens pot distreure ni aturar amb la nostra idea de futur, que no és cap altra que la de continuar creixent.
Com arriba l'equip, a la copa?
Quan ens vam classificar, sabíem que teníem tres partits de lliga per jugar. A Gran Canària, vam fer un partit boníssim [64-90], però des de llavors ens hem parat. Els molts elogis que vam rebre ens van debilitar i hem perdut els dos darrers partits. Crec que tots, el club i l'equip, no hem estat prou madurs per continuar competint, i abstreure'ns de la copa. L'hem tingut massa present.
Aquest cap de setmana els va tocar descansar. Ha arribat en un bon moment, l'aturada?
Segur. Si haguéssim jugat, possiblement ho hauríem fet amb un excés de tensió, precisament per aquestes dues derrotes. Ara, en canvi, hem pogut preparar tranquil·lament l'enfrontament contra el Madrid, sense cap pressió.
Després del sorteig, va dir que era una “putada” enfrontar-se al Madrid. Ara que han fet 11-1 el darrer mes, encara ho és més?
Ho veig igual que llavors. La meva reacció de dir “putada” va ser principalment perquè sabia que si ens tocava el Madrid jugàvem el dijous. I nosaltres intuïem que fer-ho el divendres hauria facilitat més el desplaçament de la nostra gent. Tot i que al final, la resposta de l'afició ha estat magnífica i ens ha sorprès positivament. I, després, pel tema del rival. És el campió de lliga i copa, candidat a la final a quatre, i actualment el líder tant en l'Eurolliga com en la Lliga Endesa. Amb això, està tot dit. Però és la copa i, a un partit, pot passar que, sense res a perdre, fem un partit molt complet i ells ens donin la vidilla suficient per arribar als últims minuts amb possibilitats i, després, sorprendre'ls.
Pot servir de referència el partit que van jugar a Madrid, el 8 de gener (derrota per 96-92 en la pròrroga)?
Pot servir per fer-nos veure que, si fem les coses molt bé, podem tenir les nostres possibilitats. Però, els condicionats d'aquell partit eren diferents. El Madrid venia de jugar dos dies abans contra el CSKA un partit superexigent i segurament no va preparar el nostre duel, com ho farà a la copa. En aquest sentit, tot serà molt diferent.
Hi ha molta diferència entre els dos equips en experiència en el torneig. Hi té incidència, això?
És evident que tenim aquest dèficit respecte a ells, però estic segur que ho podrem dissimular amb coratge i motivació per rendir a un bon nivell. Fins ara, aquest equip s'ha caracteritzat sempre per l'esperit de lluita, es jugués bé o malament, i per demostrar molta gana per guanyar cada partit.
Vostè ha vist molt bàsquet en la seva vida. Què li sembla el nivell actual de Luka Doncic?
És especial, d'aquells jugadors que surten cada vint anys. El que més sorprèn és el seu coneixement de bàsquet essent tan jove. I encara té marge de millora! El que està fent no és senzill i únicament ho poden fer els escollits. Però no només a Europa, sinó al món. No sé si trobaríem en tot el món un noi de 17 anys amb la seva maduresa i capacitat competitiva. Disfrutem-lo tant com puguem en la nostra lliga, fins que marxi.
La lesió de Nacho Martín ha estat un cop dur, però ha permès trobar l'encaix de Thanasis Antetokounmpo, com a quatre.
Quan pensàvem en la configuració de la plantilla, ja teníem al cap tenir jugadors versàtils. Per exemple, David Navarro i Guille [Colom] també poden actuar de base. I, quan el vam fitxar, sabíem que Thanasis podia jugar al quatre, si hi havia algun problema de joc interior. Vam descobrir que ens ajudaria molt en la primera lesió de Stevic i hi vam insistir quan van començar els problemes de Nacho al turmell. I cada dia té més confiança, en aquesta posició.
Igualment volen reforçar la plantilla. Què busquen?
Amb Thanasis ubicat en llocs interiors, busquem una altra rotació exterior. Un jugador que pugui actuar també en la posició de tres i de quatre, però que tingui molta amenaça de fora.
La idea és injectar veterania?
En aquest moment del curs, no es pot triar gaire. Portarem el millor jugador que puguem i quan puguem. Seria ideal una peça experimentada i que conegués la lliga, si bé també podria ser una mica d'aposta, però que hagi jugat a Europa. No tenim restricció de passaport i, per tant, el ventall pot ser ampli.
En els cinc partits d'aquest 2017, Shermadini acredita 19,4 punts (74% en tirs) i 8,8 rebots en 26 minuts. Serà més difícil que mai retenir-lo?
Sens dubte, està en el seu millor moment des que va arribar a Andorra, i esperem que no afluixi en el que queda de curs. És un jugador especial, amb uns condicionants familiars especials, i hem aconseguit que se senti a gust aquí, satisfet. Igual que l'any passat pensava que tindríem opcions de renovar-lo, ara penso el mateix.
Jugar a Europa hi ajudaria?
Si fem un altre pas endavant i ens classifiquem per al play-off, hi pot ajudar, és clar. Pot ser un argument perquè ell seria molt responsable d'aquest creixement col·lectiu, però també li hem de donar altres arguments. No només aquest.