Era el seu taló d'Aquil·les, el fet que l'eti­que­tava com a base d'equip de la part baixa. La inca­pa­ci­tat d'ano­tar de Ricky Rubio, no només pre­nent ini­ci­a­tiva en l'un con­tra un sinó fins i tot quan es que­dava sol, va arri­bar a posar en qüestió si el seu salari s'ajus­tava a les seves pres­ta­ci­ons. Final­ment al febrer no va can­viar d'aires, i s'ha alli­be­rat al març.

Pel que fa a l'atac, el base del Mas­nou acaba de com­ple­tar la millor seqüència de par­tits des que juga a l'NBA. Ahir va fer 20 punts (8/14 de 2 i 4/4 tirs lliu­res) a la pista dels Heat. Col·lec­ti­va­ment va ser una mala nit (der­rota ina­pel·lable) però indi­vi­du­al­ment és el quart par­tit con­se­cu­tiu que Ricky anota vint punts o més (només n'havia enllaçat dos, fins ara, el curs 2012/13).

I, també per pri­mera vegada, és la vui­tena nit seguida que anota deu punts o més. Amb dos mèrits afe­gits, que ho ha fet con­tra vuit equips de play-off (Heat, Cel­tics, Wizards, Bucks, War­ri­ors, Clip­pers, Spurs i Jazz) i que l'incre­ment de pres­ta­ci­ons ofen­si­ves no ha anat en detri­ment de la capa­ci­tat de gene­rar. Al con­trari, aquests vuit par­tits, les 8,6 assistències per nit que ano­tava s'han incre­men­tat a 10,5. L'encert en el tir també ha can­viat, per bé, tant de dos punts (de 44% a 52%) com de tres (del 29% al 43%) i fins i tot des de la línia de tir lliure (87% a 89%).

Això sí, el balanç dels Twol­ves no és bo (1-7) i el play-off, que amb el 28-33 de l'1 de març no sem­blava gens utòpic, ara, amb només 14 par­tits per dis­pu­tar-se, es va esca­pant.