El factor Dubljevic
Eurocopa. Dos triples del montenegrí en la recta final donen el triomf al València, que divendres pot ser campió
VALÈNCIA 68 (1) UNICAJA 62 (0)
VALÈNCIA:Van Rossom (8), Rafa Martínez (4), Sato (7), Sikma (5), Dubljevic (14) –cinc–; Thomas (8), Vives (3), Oriola (5), San Emeterio (4) i Sastre (13). 18/38 de 2, 9/24 triples (3 Sastre, 2 Dubljevic i 1 Thomas, Van Rossom, Sato i Vives), 5/7 tirs lliures, 33 rebots (8 Dubljevic), 17 assistències (6 Van Rossom) i 75 de valoració (23 Dubljevic).UNICAJA:Díaz (3), Nedovic (5), Waczynski (3), Brooks (11), Omic (8) –cinc–; Okouo (5), Fogg (8), Dani Díez (7), Smith (3), Lafayette (4) i Suárez (5). 17/36 de 2, 9/27 triples (2 Fogg i 1 Díaz, Dani Díez, Smith, Nedovic, Waczynski, Brooks i Suárez), 1/2 tirs lliures, 31 rebots (12 Omic), 16 assistències (4 Smith) i 71 de valoració (18 Omic).PARCIALS:20-20, 15-15 (35-35); 15-13 (50-48) i 18-14 (68-62).No va ser, com era previsible, un partit agraït visualment per a l'espectador. El que hi ha en joc en aquesta final –el títol i, sobretot, el bitllet per a la propera Eurolliga– és massa valuós per fer concessions al rival i, amb el pas dels minuts, tot es va travar més. I en el fang, s'hi va trobar millor el València, que, a banda de collar al darrere al final, va tenir en la inspiració de Dubljevic de l'arc el factor decisiu per apuntar-se el primer punt de la final, al millor de tres. Divendres es jugarà el segon duel, a Màlaga (21 h).
Anades i tornades
L'inici verd va vorejar de la perfecció, contenint el joc local i estirant el resultat amb els punts de Nedovic i Brooks (7-17, 6'). De mica en mica, apujant el to defensiu i tenint finalment el control del rebot, el València va poder córrer i va ser capaç de recuperar el terreny perdut en el tram final de primer quart (20-20). Però l'Unicaja, molt centrat, va tornar a distanciar-se, aprofitant que els taronja es precipitaven i anaven mostrant símptomes d'ansietat. De fet, sort en van tenir dels rèdits en el rebot d'atac per no perdre més pistonada (26-35, 17'). En tot cas, un temps mort de Pedro Martínez i un 0-9 fins a mitja part, amb Sastre assumint pes, ho va deixar tot obert per a la segona part (35-35).
Després de la represa, el joc dels uns i dels altres va perdre fluïdesa, sotmès per l'activitat i la duresa de les defenses. L'encert des del triple va donar ales al València –la defensa rival li negava la zona i, fins llavors, va estar incòmode– i, afegit a la irrupció d'Oriola, es va propulsar per primer cop (60-52, 34'). L'Unicaja no es rendia, però Dubljevic va definir amb dos triples de gel, l'últim per liquidar-ho tot, situant el 68-62 quan faltaven 31 segons per al final.