La Fonteta decidirà
Eurocopa. L'Unicaja, enèrgic i amb determinació, supera en tot el València i força el desempat en la final
UNICAJA 79 (1) VALÈNCIA 71 (1)
UNICAJA:Alberto Díaz (7), Nedovic (5), Waczynski (6), Brooks (9), Omic (12) –cinc–; Okouo (4), Fogg (6), Dani Díez (4), Smith (20) i Suárez (6). 18/32 de 2, 11/27 triples (5 Smith, 2 Waczynski i 1 Fogg, Alberto Díaz, Nedovic i Brooks), 10/13 tirs lliures, 40 rebots (10 Omic), 19 assistències (5 Alberto Díaz) i 93 de valoració (24 Smith).VALÈNCIA:Van Rossom (11), Sastre (3), San Emeterio (9), Sikma (2), Dubljevic (11) –cinc–; Thomas (2), Sato (9), Vives (14), Rafa Martínez (8) i Oriola (2). 10/22 de 2, 13/33 triples (4 Vives, 3 Van Rossom i Sato i 1 Dubljevic, Rafa Martínez i San Emeterio), 12/17 tirs lliures, 24 rebots (5 Dubljevic), 18 assistències (5 Van Rossom) i 78 valoració (15 Van Rossom).PARCIALS:21-16, 22-18 (43-34); 21-17 (64-51) i 15-20 (79-71).Tot a una sola carta. L'Unicaja no va donar ahir ni la més mínima possibilitat al València de liquidar la final, i tot es resoldrà dimecres (20.30 h) a la Fonteta. El guanyador tindrà motius més que de sobres per celebrar-ho. Aixecarà el títol de l'Eurocopa i, a més, tindrà ja el bitllet garantit per a l'Eurolliga de cara el curs 2017/18. Tots dos han ajornat els seus partits de cap de setmana en la Lliga Endesa i tenen al davant cinc dies per preparar a fons un enfrontament que els pot marcar aquest curs i el següent.
Dues velocitats
Com era previsible, l'equip verd va sortir al parquet a menjar-se el món. La seva energia i voracitat, no només al darrere, sinó a l'hora de buscar el rebot ofensiu, van atropellar el rival, excessivament tou. Ja fos per fora o per dins –magnífica feina d'Okouo donant relleus de qualitat i minimitzant la baixa per lesió de Musli–, l'Unicaja dominava la situació i va obligar Pedro Martínez a aturar el partit (21-11, 8').
L'entrada d'Oriola i de la resta de la segona unitat van donar un plus al València, que, per fi, semblava que podia donar resposta a l'activitat local. Fins i tot, oferia rèplica quan intentaven estirar el resultat a cop de triple. Però, els taronja no podien amagar la seva incomoditat, i la prova més eloqüent era la impossibilitat de tancar el rebot al seu cèrcol. Tant Brooks com Omic –a la mitja part sumaven entre tots dos 7 rebots d'atac– no només dominaven a la pintura, sinó que en treien rèdits d'una manera contínua. I els locals van arribar al descans amb un +9 (43-34), gràcies a un triple des de la cantonada després d'una bona circulació de pilota.
Sense resposta
El València va posar en guàrdia tothom al Carpena, amb una posada en escena en el tercer parcial molt diferent del que s'havia vist abans. I, en un obrir i tancar d'ulls, es va situar amb 43-40 (22') i pilota per encara acostar-se més. Però San Emeterio va badar, Alberto Díaz li va robar la cartera i va anotar una cistella fàcil, al contraatac. Van ser només dos punts, però van ser una reactivació per als malaguenys. Més enllà del to al darrere, va trobar en el canell de Jamar Smith la individualitat per propulsar-se –11 punts en el tercer quart– i el partit es va esquerdar (62-46, 28'). El València va arriscar en el darrer quart apujant moltíssim la línia de pressió, però els locals no es van deixar sorprendre. No van afluixar i, ben comandats al timó per Alberto Díaz, van gestionar la diferència fins al final. Dimecres, l'epíleg definitiu de l'Eurocopa d'enguany.