Màlaga somriu
Eurocopa. L'Unicaja de Joan Plaza aixeca un títol que tenia perdut a nou minuts del final (56-43) aprofitant-se del col·lapse monumental del València
VALÈNCIA 58 (1) UNICAJA 63 (2)
VALÈNCIA:Vives, Rafa Martínez (3), San Emeterio (7), Thomas (6) i Oriola (4) –cinc inicial–; Van Rossom (6), Sato (5), Dubljevic (16), Sastre (8) i Sikma (3). 12/33 de 2, 9/36 triples (2 Van Rossom, Dubljevic i Sastre i 1 Thomas i San Emeterio), 7/8 tirs lliures, 36 rebots (7 Sikma), 15 assistències (5 Vives) i 43 de valoració (19 Dubljevic).UNICAJA:Díaz (12), Nedovic (6), Waczynski (3), Brooks (9) i Omic (8) –cinc inicial–; Okouo, Fogg (2), Díez (9), Smith (10), Lafayette i Suárez (4). 13/30 de 2, 8/25 triples (3 Díez, 2 Díaz i Smith i 1 Waczynski), 13/19 tirs lliures, 26 rebots (5 Brooks i Suárez), 11 assistències (4 Nedovic) i 67 de valoració (12 Díaz i Suárez).PARCIALS:22-18, 11-12 (33-30); 21-13 (54-43) i 4-20 (58-63).Arraconat de la pista físicament i emocionalment, a camp contrari, sense un home gran per la desqualificació d'Omic i amb 56-43 en contra amb poc més de nou minuts per jugar, l'Unicaja de Joan Plaza va renéixer ahir a la Fonteta exemplificant com feia temps que no es veia allò que la inferioritat crea monstres. Va ressorgir del no-res i va enlairar el títol de l'Eurocopa, guanyant la final tal com havia fet en els quarts i en les semifinals, amb el factor camp en contra.
En aquest cas, aprofitant-se del col·lapse del València, monumental, de comparació impossible, una aturada cardíaca i cerebral en tota regla que va deixar en estat de xoc el santuari taronja.
Increïble
Els locals van saltar amb Thomas i Oriola a l'equip inicial, però l'aposta no els va sortir rodona. L'Unicaja, a partir de la inspiració de Díaz (MVP de la final), va desballestar-lo connectant amb determinació i ocupant bé els espais, accentuant el contrast en el cinc contra cinc (6-14, 5'). Pedro Martínez va aturar el joc i va recordar l'ideari, i les rotacions van reanimar l'equip. Falcant l'ofensiva en Dubljevic i sincronitzant la passada. Entrant en ritme atacant amb el montenegrí i amb Sastre anotant. I amb l'afegit de Van Rossom i Sikma, la defensa també es va rehabilitar. Tancant el primer quart amb un 16-4 i deixant el rival amb tres cistelles de camp en deu minuts (31-21, 15'). Els andalusos ho van passar malament, també pel desencert en el tir exterior, però van reaccionar jugant amb els contactes i a cavall d'Omic. Al descans, tot per desentrellar (33-30).
Tornant, la transició anava cara i isolar el jugador amb pilota era el millor negoci per anotar (42-35, 23'). Però ben situat en cistella pròpia, sempre agressiu i amb iniciativa en la defensa del joc per parelles, el València treia situacions de camp obert des del rebot. S'aclaria l'horitzó (50-38, 26'), no menystenia el rebot ofensiu i, amb Omic desqualificat en virtut del reglament, enfocava la bona nova (54-43). Però tot va canviar després del 56-43 anotat per Thomas en l'inici del darrer parcial.
Amb l'energia sota mínims i la tensió sobre màxims, l'Unicaja, sentint-se i sabent-se inferior, agenollat i amb Suárez i Brooks d'interiors, va aixecar-se en els primers minuts del darrer quart (56-51) anotant de tres en tres (Díez). Amplificant el desencert i el desmai ofensiu del València, que errava tirs alliberats i era incapaç d'anar més enllà de l'ús indiscriminat del tir de tres punts (0/11 en l'últim quart). Jugant des de l'esperit, el parcial malagueny va eixamplar-se fins al 0-18 (56-61 a 1:41) i, tot i trobar dos tirs lliures (58-61) i tenir una possessió amb 19,3 segons, el descompàs de tot el quart i el xoc emocional sobrevingut del València va impedir-li enlairar el tir dibuixat en la pissarra per una gran acció defensiva de Brooks.
Un tap guanyador i que alhora certificava la presència del club en la pròxima Eurolliga.