Montañez tanca el cercle
Lliga Endesa. L'escorta, que es retira a final de curs, disputarà avui el seu últim partit al Nou Congost i l'ICL Manresa l'homenatjarà. “Sempre havia somiat plegar al club on vaig començar”
“La veritat és que intento pensar en el partit i fer-ho bé a la pista, si em toca jugar. Però sé que se'm farà alguna cosa i estic segur que m'emocionaré. Seran sensacions diferents, potser també hi haurà tristesa, per bé que la desinflada arribarà d'aquí a unes setmanes.” Són les reflexions de Román Montañez un dia abans de jugar l'últim partit com a professional al Nou Congost. Quedarà encara l'última jornada –diumenge a la pista de l'Iberostar–, però el dia assenyalat és avui. “Sempre havia somiat plegar al club on vaig començar”, diu l'escorta de Sant Joan de Vilatorrada, que el 18 de febrer va fer 38 anys i acumula en la competició 3.952 punts, 515 triples i 11.231 minuts. Va arribar al club amb dotze anys i va completar tota la formació fins al primer equip el 1997/98, sent partícip del títol de lliga. Ara compleix la tercera etapa a l'entitat.
Decisió meditada
Després de 19 temporades en la Lliga Endesa –i un parell d'aparicions a LEB Or, un mes a Andorra (el curs 2012/13) i tot el 2014/15, a Valladolid–, va entendre que era el moment, a mitja temporada: “En començo a parlar a casa, amb la meva dona cap al desembre o al gener. I quan la paraula retirada apareix és per alguna cosa. Encara tinc bones sensacions en l'aspecte mental i físic, però sempre havia volgut prendre jo la decisió de retirar-me, i no esperar que el meu cos mostrés ja deixadesa o m'hi obliguessin les lesions.” “La notícia es demora perquè teníem possibilitats de salvar-nos, fins que a Màlaga es consuma el descens. Llavors decideixo fer-ho públic. Egoistament, em volia acomiadar a casa, amb la meva gent i la meva afició. No volia esperar que tot s'acabés. Per a mi era important dir adeu a la pista”, va dir el capità de l'ICL Manresa, que només lamenta que el curs hagi estat tan negatiu en resultats: “Volem acabar amb bona imatge i alguna victòria més.” El club li ha preparat un homenatge al final del partit, per bé que no ha transcendit què es farà.
Montañez, que té fresc encara el partit del seu debut –“dos minuts en pista, amb una recuperació i un tir fallat”, contra el Cantàbria al Nou Congost el 8 de febrer de 1998 (91-76)–, ressalta el títol d'ACB amb el Manresa com la fita més gran de la seva carrera, però també es queda amb el reconeixement unànime de companys i rivals: “És fantàstic retirar-te i que tothom et reconegui l'honestedat i el professionalisme. Sempre m'he sentit important on he estat i he prioritzat l'equip; ningú guanya res sol.”
En clau de futur, té pensat treure's el segon curs d'entrenador aquest estiu –i, més endavant, el superior– si bé no té clar si acabarà a les banquetes. Sí que li agradaria continuar lligat al bàsquet i, si és possible, a Manresa –“el club de la meva vida”, assegura–: “Crec que puc ajudar, puc aportar coses amb la meva experiència. Veurem si creuen el mateix i m'ofereixen alguna cosa.”