Decisió meditada

Després de 19 temporades en la Lliga Endesa –i un parell d'aparicions a LEB Or, un mes a Andorra (el curs 2012/13) i tot el 2014/15, a Valladolid–, va entendre que era el moment, a mitja temporada: “En començo a parlar a casa, amb la meva dona cap al desembre o al gener. I quan la paraula retirada apareix és per alguna cosa. Encara tinc bones sensacions en l'aspecte mental i físic, però sempre havia volgut prendre jo la decisió de retirar-me, i no esperar que el meu cos mostrés ja deixadesa o m'hi obliguessin les lesions.” “La notícia es demora perquè teníem possibilitats de salvar-nos, fins que a Màlaga es consuma el descens. Llavors decideixo fer-ho públic. Egoistament, em volia acomiadar a casa, amb la meva gent i la meva afició. No volia esperar que tot s'acabés. Per a mi era important dir adeu a la pista”, va dir el capità de l'ICL Manresa, que només lamenta que el curs hagi estat tan negatiu en resultats: “Volem acabar amb bona imatge i alguna victòria més.” El club li ha preparat un homenatge al final del partit, per bé que no ha transcendit què es farà.

Montañez, que té fresc encara el partit del seu debut –“dos minuts en pista, amb una recuperació i un tir fallat”, contra el Cantàbria al Nou Congost el 8 de febrer de 1998 (91-76)–, ressalta el títol d'ACB amb el Manresa com la fita més gran de la seva carrera, però també es queda amb el reconeixement unànime de companys i rivals: “És fantàstic retirar-te i que tothom et reconegui l'honestedat i el professionalisme. Sempre m'he sentit important on he estat i he prioritzat l'equip; ningú guanya res sol.”

En clau de futur, té pensat treure's el segon curs d'entrenador aquest estiu –i, més endavant, el superior– si bé no té clar si acabarà a les banquetes. Sí que li agradaria continuar lligat al bàsquet i, si és possible, a Manresa –“el club de la meva vida”, assegura–: “Crec que puc ajudar, puc aportar coses amb la meva experiència. Veurem si creuen el mateix i m'ofereixen alguna cosa.”