De menys a més

L’equip no va entrar malament en el partit, però el penalitzava el seu desencert. Els de Laso ocupaven molt la pintura, buscant sobretot que Shermadini no entrés en joc. I el pla els sortia prou bé, mostrant-se intimidatoris al darrere (9-14 i ja tres taps, 7’). De mica en mica, el MoraBanc va localitzar el ritme ofensiu, fet que el va esperonar per collar més al darrere. Tant és així que va incomodar el Madrid, traient-lo de posicions habituals i obligant-lo a fer tirs de fora i mal seleccionats (26-18, 15’). Això sí, els blancs necessiten molt poc per fer mal i, d’alguna fogonada –certa ingerència arbitral i la irrupció de Carroll–, va treure’n molt de suc. Tant per marxar per davant a la mitja part (35-39).

A banda de continuïtat, els locals havien de tallar l’hemorràgia constant en el rebot a la seva anella. I el tercer quart va ser absolutament de llibre, amb Albicy duent el tempo i produint (10 punts i 3 assistències en el parcial), i Shermadini fent-se gegantí a la zona. La diferència va arribar a un +11 (60-49, 26’) en una fase de desconcert del Madrid, on acumulava errors. Els blancs no van trobar el seu joc –6/31 triples i tan sols 8 assistències– i en el principi de l’últim parcial ja es va veure que remuntar era inviable. Bàsicament perquè els relleus que el MoraBanc treia de la banqueta (Schreiner i Stevic) no només mantenien el to, sinó que el milloraven. El partit va quedar liquidat aviat (85-68, 36’). La festa es va seguir enllà del final de partit, amb el públic obligant jugadors i tècnics a tornar a sortir a la pista.