Molt en guàrdia
Europeu femení 2017. Espanya, amb el tècnic i quatre jugadores catalans, inicia avui la recerca d’un nou metall continental, en un torneig de tan sols deu dies i tremendament igualat
Immersa en el cicle de més èxit de la seva història –suma quatre metalls (les plates olímpica i mundial i un or i un bronze europeu) en els darrers quatre estius–, a Espanya se li està exigint com a tal. Tothom ja dona per fet a priori que en l’europeu que arrenca avui a la República Txeca, com a mínim, pujarà al podi. És el preu de l’èxit en un grup perfectament cohesionat i que, com acostuma a dir el tècnic, Lucas Mondelo, és més “un equip que no pas una selecció”: “El que vam fer en el passat no serveix. Hem de començar de zero i no anem sobrats en res. No som la millor plantilla i ens falten quilos, però anirem tapant les mancances com sempre, amb treball i moltes ganes.”
Verinós
En l’edició d’enguany s’ha optat per reduir el nombre d’equips –dels vint de fa dos anys, s’ha tornat als setze– si bé la principal modificació és la del format. El torneig durarà menys que mai (10 dies) i es podrà ser campió jugant únicament sis partits. Fa dos anys, Sèrbia en va haver de disputar deu abans d’alçar el títol. Es redueix la càrrega física i alhora es tensa la competició. Tot compta des del primer dia, i més tenint en compte que els primers de grup passen als quarts directament, eludint l’eliminatòria de vuitens. I això no és poca cosa.
Lògicament la fita d’Espanya és el primer lloc al grup A. En principi, se’l disputarà amb l’amfitrió, reforçat a la pintura amb Kia Vaughn i tot el públic a favor. Hongria i Ucraïna, rivals avui i demà, no haurien de generar maldecaps, si bé les últimes van derrotar Sèrbia a Belgrad en la classificació i poden resultar incòmodes per la tipologia de joc, diu el tècnic: “Fan molta zona i juguen físic, i no ens va gens bé.” L’equip manté nou peces de les que es van penjar la plata a Rio. Simplement ha fet matisos a la rotació –Conde i Sánchez per Quevedo i Pascua– i torna a comptar amb Sancho Lyttle, que es va perdre els Jocs per lesió. La pivot és cabdal per ajustar la defensa i injectar un plus físic a dins, bàsic contra les seleccions més qualificades.
Més enllà d’Espanya, el ventall de favorits és més ampli que mai. Hi figuren Sèrbia –campiona actual i bronze olímpic–, França, Turquia, Rússia, amb potencial creixent altre cop, o Montenegro, dirigida per Roberto Íñiguez.
Quatre descartades i 7-1 en la preparació
A excepció de Lyttle –sempre s’hi afegeix més tard, ja que està jugant en la WNBA–, la selecció espanyola es va concentrar a mitjan maig amb quinze peces. Amb el pas dels dies, Lucas Mondelo ha anat fent la garbellada, i quatre s’han quedat pel camí (Laura Quevedo, Georgina Bahí, Belén Arrojo i Luci Pascua). Aquest mes , l’equip ha jugat vuit amistosos (7-1), i l’única derrota ha estat contra França a domicili (65-56). “Els partits ens han servit per veure on som forts i on hem de fer encara alguns ajustaments”, va explicar Mondelo, que subratlla que arriben “més o menys” com volien.