Bàsquet
Lliga endesa
‘Mascletà’ valenciana a l’ACB
Lliga Endesa. El València, farcit amb cinc catalans, dona una lliçó absoluta al Madrid, al qual endossa tres derrotes seguides, i enlaira el primer títol de lliga dels seus 30 anys d’història
VALÈNCIA 87 (3) MADRID 76 (1)
VALÈNCIA:Diot (11), Sastre (19), San Emeterio (7), Sikma (8), Dublljevic (1) -cinc inicial-, Sato (10), Vives (3), Oriola (7), Thomas (12) i Rafa Martínez (9). 19/6 de 2. 11/31 triples (3 Diot, 2 Sastre, 2 Sato, 2 Martínez, 1 Vives i 1 Thomas). 16/24 lliures. 52 rebots (9 Dubljevic). 18 assistències (4 Sikma) i 102 de valoració (19 Sastre).MADRID:Llull (23), Rudy Fernández (8), Taylor (7), Ayón (10), Reyes (6) -cinc inicial-, Randolph (1), Nocioni (6), Doncic (2), Maciulis (2) i Carroll (11). 23/37 de 2. 7/29 triples (2 Rudy, 2 Taylor, 1 Llull, 1 Nocioni i 1 Carroll). 9/15 lliures. 26 rebots (7 Ayón). 14 assistències (7 Llull) i 76 de valoració (31 Llull).PARCIALS:19-20, 29-11 (48-33); 19-25 (67-56) i 20-20 (87-76).El València va escriure ahir la pàgina més important dels 30 anys de la seva història en guanyar la seva primera Lliga ACB. I ho va fer amb cinc catalans a l’equip: Pedro Martínez, Jaume Ponsarnau, Guillem Vives, Rafa Martínez i Pierre Oriola. El València va neutralitzar el Madrid, que tanca el curs només havent guanyat la copa.
El València ha reivindicat ser de molt el millor equip de la lliga amb un Pedro Martínez que ha jugat amb Dubljevic i Oriola de cincs sense minuts per a Kravtsov ni Tobey, però sobretot sent l’arquitecte d’un equip amb majúscules. I amb allò que s’ha perdut molt en el bàsquet actual: sentit comú. Amb dos veterans com Rafa Martínez i San Emeterio que han marcat diferències, amb joves amb fam que els ha costat arribar com ara Vives, Sastre i sobretot Oriola, amb una mà dreta que és un luxe com és el cas de Ponsarnau i amb jugadors ambiciosos però sense l’etiqueta d’estrelles treballant pel col·lectiu com ara Sikma, Sato, Thomas, Diot i el mateix Dubljevic. Una gestió d’equip brillant.
El quart partit de la sèrie va tenir un moment clau, que va ser el segon quart. Després del 17-20 el València va fer un parcial impensable de 26-3 que va incrementar la diferència fins a uns increïbles 20 punts (43-23). I una de les coses més importants és que els deu jugadors que havien participat pels valencians havien anotat algun punt. Tot i que el Madrid, amb Llull buscant la gesta heroica, es va situar a sis punts a 4:50 per al final (75-69), els valencians van rematar la feina.
Increïble: 52 rebots a 26
Els valencians van fer una cosa impensable, i és que els de Pedro Martínez van doblar en rebots, atrapant-ne 19 en atac i amb un Oriola impressionant. El de Tàrrega en va atrapar 6.
Aniversari i detall
Un dels més feliços era el base barceloní Guillem Vives, que ahir feia 24 anys i ho va celebrar amb un títol. El detall de la jornada va ser de Rafa Martínez, que, quan va aixecar la copa, ho va voler compartir amb Van Rossom, que ha estat quasi tota la temporada lesionat.
Llull 10-Madrid 0
El Madrid ha acabat pagant la Llulldependència. Evidentment, el de Maó no en té la culpa, perquè li ho demana el seu tècnic, però la resta de l’equip ha baixat absolutament i només cal veure Randolph (ahir 1 punt) i Doncic. Tot això en el comiat de Nocioni del món del bàsquet.
ELS VESTIDORS
DUBLJEVIC, L’MVP
El montenegrí, el millor de la final amb 13,5 punts, 7,2 rebots i 17,5 de valoracióNotícies
Divendres,19 abril 2024