Les pèrdues

Tot i resistir en la fase inicial (12-11, 6’), Bèlgica no se sentia gens còmoda. Espanya la treia de les seves posicions habituals –feina excelsa de Nichols i Lyttle, al darrere– i ni el fet que a Palau li haguessin xiulat ja dues faltes molt aviat la va treure del seu full de ruta. Així, a poc a poc, castigant quan podia els errors del rival –9 punts anotats després de pèrdua ja en el primer quart–, es va anar distanciant, aprofitant la capacitat anotadora de Torrens (20-11, 9’).

El pas dels minuts no feia més que accentuar la dinàmica, amb la selecció espanyola fent mal al contraatac, però també en estàtic fent circular la pilota amb criteri, fins a trobar situacions favorables a prop del cèrcol. A la mitja part, +15 per a Espanya (36-21), i dominant també en la pintura (22-10), on Meesseman i Wauters ni tan sols rebotaven.

A la tornada dels vestidors, Meesseman va fer-se veure, però ni ella ni la resta tenien continuïtat. Les pilotes perdudes eren una xacra (23) i Espanya ho aprofitava per allunyar-se més, aprofitant el canell de Torrens, excelsa des de l’arc (4/6 triples) i també ajudant en el rebot. Al final del tercer quart, tot estava liquidat (52-33), però la distància encara creixeria més en el darrer parcial (62-42, 36’). L’equip va poder limitar el desgast de cara a avui, en el que serà l’últim partit de Laia Palau amb Espanya.