Laia Palau
jugadora de bàsquet
S’ho replanteja
Laia Palau fa marxa enrere i ja no descarta jugar el pròxim mundial: “Quan vius aquest ambient i guanyes és molt difícil renunciar-hi”
La FEB fa campanya perquè la barcelonina no plegui
Qui porta el bàsquet a la sang és capaç fins i tot de canviar d’idea. Això és el que li està passant a Laia Palau, que va anunciar que aquest era el seu últim campionat amb Espanya. Però després de com s’ha sentit –ha jugat una mitjana de 21 minuts en moments importants–, de com han guanyat –han arrasat–, de l’ambient que ha viscut i el fet que el curs vinent el mundial sigui a Espanya li va fer dir això ahir quan va aterrar a Madrid procedent de la República Txeca: “Amb aquest ambient que hi ha a l’equip i guanyant, és molt difícil renunciar a aquestes coses.” La barcelonina va afegir: “Encara és aviat i ja veurem què faig, però no tanco la porta a res.” Als 37 anys, després d’haver igualat Pau Gasol i Felipe Reyes en medalles (10) i d’haver superat el nombre de partits internacionals (262) que tenia Amaya Valdemoro, Palau es veu obligada a replantejar-se el futur.
Recollida de signatures
L’eufòria desfermada entorn a la selecció espanyola ha fet que ahir s’obrís una pàgina per demanar a Laia Palau que no es retiri. La catalana marxa al Dandenong Rangers Jayco de la WNBL de la lliga d’Austràlia, una competició menor però que li ha de servir per veure la vida des d’un altre punt de vista: “Marxo al setembre cap allà perquè la lliga comença a l’octubre, necessito un nou format de bàsquet, que no sigui Eurolliga i no vull ser la Laia Palau jugadora dels últims anys. Veurem que em demana el cos. M’escoltaré i decidiré què vull fer.” Tot i que Palau és una boja del bàsquet, té molt clar que hi ha més coses a la vida: “El meu futur és una mica ganes de fer un pas enrere i provar altres coses.” La jugadora catalana, que enguany ha jugat a Praga, és ambiciosa: “Només he guanyat una vegada una medalla d’or [2013] i han passat quatre anys, però un no s’ha de cansar mai de guanyar.” I té molt clar el que vol: “Ara necessito vacances i, sobretot, fa temps que vaig al dia a dia sense pensar més enllà i, de moment, m’ha sortit molt bé.”
Audiències rècord
La final va tenir 1.470.000 espectadors (un 10,3% de quota de pantalla) i es va convertir així en el partit més vist de la història dels europeus femenins. Segons dades de Televisió Espanyola, el matx el van seguir 5.563.000 espectadors que van veure en algun moment el matx i 2.331.000 (13,4% de quota de pantalla) en l’entrega de medalles.
El president de la Federació Catalana, Joan Fa, va destacar que ara mateix Laia Palau ho és tot per al bàsquet espanyol: “És la imatge de la selecció, del bàsquet espanyol.” Fa es va mostrar molt satisfet, perquè Palau ja fa anys que és imatge també de la Federació Catalana.
PAPER DECISIU
Té 37 anys i el rècord de partits amb Espanya (262), però ha jugat 21 minuts de mitjanaAUDIÈNCIA RÈCORD
Amb 1.470.000 d’espectadors, és el partit més vist de la història dels europeus femeninsVacances? De l’or al seu campus
Qui continua tenint vides paral·leles i continuen fent més gran la seva història farcida d’èxits són Sílvia Domínguez i Anna Cruz. La badalonina va decidir renunciar aquest estiu a la WNBA per ser amb la selecció, i no li ha anat gens malament. A l’or se li ha d’afegir que també va guanyar l’Eurolliga amb el Dinamo Kursk rus que dirigeix Lucas Mondelo. Domínguez també ha guanyat la Lliga Femenina amb el Perfumerías Avenida. Les dues jugadores, sorgides de l’escola Gitanjali de Badalona, no tindran pràcticament vacances, perquè del 8 al 15 de juliol faran la seva segona edició del seu Campus a Tiana.