A Espanya es parla català
Europeu. Catalunya és la base de la selecció amb nou jugadors, a més del mallorquí Sastre, l’andorrà Colom i el fisioterapeuta valencià Sospedra
La localitat andalusa de Benahavís acomiada avui la primera concentració de la selecció espanyola. Una concentració on al vestidor, a l’hotel i a la pista es parla català. El motiu és que, un cop més, Catalunya és la base de la selecció espanyola. Ja no només de les seleccions de formació, sinó també de l’absoluta.
Si la columna vertebral de l’equip que disputarà l’europeu són els germans Pau i Marc Gasol, Ricky Rubio i Juan Carlos Navarro, el tècnic ajudant Jordi Fernández (tècnic ajudant als Nuggets) i el preparador físic Toni Caparrós (ex-Barça i ara als Grizzlies), a Benahavís es dobla la delegació catalana perquè n’hi ha nou: Pierre Oriola, Guillem Vives, Nacho Llovet, Xavi Rabaseda, Oriol Paulí i Pau Ribas. A ells se’ls ha d’afegir el metge Jordi Puigdellívol (traumatòleg de les seccions professionals del Barça), Jordi Román (responsable de comunicació de la FEB els últims nou anys i referent del periodisme català) i l’assistent Jaume Ponsarnau. A més, el mallorquí Joan Sastre, l’andorrà Quino Colom i el fisioterapeuta valencià Jordan Sospedra fan que a Espanya es parli català.
Ponsarnau ha renunciat a anar a l’europeu però és un referent de la banqueta de la selecció espanyola. Ponsarnau descriu el paper que tenen els catalans en una selecció espanyola denominada B, però que serà la base de la que haurà de disputar la fase de classificació per al mundial durant aquesta pròxima temporada en les qualificades finestres FIBA, al novembre i al febrer. Ponsarnau parla d’un targarí com ell, Oriola: “És l’expressió d’intensitat; tot cor i creixement constant.” Un altre jugador que ha tingut a València és Guillem Vives, de qui assegura que “el seu alt nivell de gestió i coneixement del joc li permet ser un base top.”
De Rabaseda el considera “un jugador indispensable per a qualsevol equip; fa moltes coses bé i sempre al servei de l’equip”. Un dels jugadors importants és Pau Ribas. Tot i el nou contratemps en forma de lesió, Ponsarnau considera: “És un jugador que posa la seva intel·ligència i el seu nivell tècnic i tàctic al servei de l’equip.” Del jove Paulí tot són elogis: “Té una projecció espectacular i un futur envejable; creixerà i serà important.” Finalment, qualifica Llovet de jugador clau: “El seu joc fa millor l’equip i els seus companys; té un bon coneixement del joc i és llest.”