L’èxit més saborós
Bàsquet. Iho López ha estat un dels pilars de l’or de la selecció espanyola sub-20 després de no haver pogut jugar en tot el curs a Florida State (NCAA)
Per tercer estiu seguit, Iho López ha guanyat un or europeu jugant amb la selecció espanyola. El d’enguany és especialment remarcable perquè la pivot de Blanes (1,89m, 1997) no ha disputat cap partit en tot el curs amb Florida State, en l’NCAA, per la transició acadèmica. “Al principi de la concentració, sí que em notava faltada de ritme en comparació amb les companyes, però això s’agafa a poc a poc, a còpia d’entrenaments i la preparació física adequada”, detalla López, que acabaria sent element cabdal en el nou títol d’Espanya sub-20, no tant en tasques d’atac –va fer 5 punts (51,7% de dos, amb tan sols quatre tirs de mitjana)–, sinó agafant rebots (7) i ajustant la defensa, amb 1,6 recuperacions en 22,4 minuts.
Sense descans
Que el nou curs en l’NCAA no comenci fins d’aquí a tres mesos i mig (10 de novembre) no significa res. Si el diumenge 16 de juliol al vespre celebrava el nou èxit a Portugal –concretament a Matosinhos–, el dimarts al matí ja agafava un vol a Barcelona per anar als Estats Units i començar el treball previ a la nova temporada, la del debut. La fita és estar a to per posar difícils les coses a l’entrenadora, Sue Semrau, que és en el càrrec des del 1997. “Tenim una plantilla equilibrada. Sempre miro d’aportar al màxim i d’ajudar l’equip en tot el que li faci falta”, diu la blanenca, sense fixar-se cap perspectiva de minuts de joc. Les Seminoles són un equip habitual enel torneig de la NCAA –hi ha estat en dotze de les darreres tretze edicions–, i el curs passat va acabar a tocar de la seva primera final a quatre.
L’any que fa que és a Florida State –va arribar-hi de l’IMG Academy, també a Florida, on va preparar-hi l’ACT, una espècie de selectivitat als Estats Units– l’ha ajudada a adaptar-se i a tenir interioritzada la dinàmica interna de la universitat. A més, segons Iho López, no hagués disposat de gaires minuts el curs passat, encara que hagués pogut jugar: “Hi havia moltes interiors i la jerarquia és la que és. Ja em van dir als entrenadors que, habitualment, les freshman no tenien gaires minuts en el seu primer any a la universitat”. “L’únic que canviava era que el dia de partit no participava. He entrenat com una més, he anat a classe i he fet vida completament normal al campus”, explica. Això sí, que a Florida State hi hagués Leticia Romero i María Conde va fer-ho tot més fàcil. Es dona la circumstància que cap de les dues hi continuarà. Romero se n’ha anat al Praga i Conde, a Girona. Sobre aquesta, creu que l’Spar Citylift –exequip d’Iho López– ha fet una gran incorporació: “Ja s’ha vist amb la sub-20. Pot aportar molta estabilitat a l’atac gironí”.
No tot és bàsquet als Estats Units. Actualment estudia computer science, amb la idea d’acabar fent software developer o IOS engineer,
REFLEXIONS
LA DADA
Sis medalles amb Espanya
Aquest estiu, Iho López ha tancat la seva etapa en les categories de formació de la selecció espanyola. Des de la seva primera convocatòria (2013), en edat cadet, la pivot no ha faltat en cap prova. En total, set grans campionats en els darrers quatre anys, en què únicament ha acabat un cop fora del podi. Va ser en el mundial sub-19 del 2015, en què va perdre el bronze contra Rússia. De les sis medalles que acumula, quatre són d’or –europeus sub-16 (2013), sub-18 (2015) i sub-20 (2016 i 2017)–; una de plata –mundial sub-17 (2014)– i una altra de bronze, en l’europeu sub-18 del 2014.