El present del futur
Europeu. El torneig alça el teló aquesta setmana amb debutants cridats a alçar la veu des del primer dia, principalment Porzingis i Doncic
El degoteig de baixes de jugadors diferencials en l’europeu que arrenca aquest dijous –majoritàriament per lesió, si bé hi ha hagut casos per a tot– n’han debilitat l’atractiu. Però més enllà dels que sí que hi seran i tornaran a ser determinants, el torneig ofereix també l’al·licient de veure per primer cop amb les seves seleccions absolutes talents que estan cridats a marcar una època i que, de ben segur, faran parlar des del primer dia.
Expectació
D’entre els debutants, dos noms propis per sobre de la resta. Es tracta de Kristaps Porzingis i Luka Doncic. Tots dos ja han deixat ben clar durant la preparació que no els fa falta adaptació; assumeixen amb tota naturalitat l’assumpció d’un rol principal. Ja amb el permís dels Knicks per defensar el seu país, al letó se l’ha vist amb comptagotes –tan sols en dos partits–, però ha estat suficient per intuir el seu impacte actual a nivell FIBA. Ha firmat 20 punts i 11 rebots de mitjana en aquests dos amistosos, contra Polònia i Lituània.
A hores d’ara, no hi ha res que sorprengui de Doncic. Des del primer amistós s’està exhibint –en cinc dels vuit partits, ha estat el màxim anotador, i amb bons percentatges de l’arc– i ni l’entrada de Goran Dragic durant la preparació li ha fet decréixer els números. Al contrari. Coincideixen a pista molts minuts i es reparteixen el pes en atac eslovè. Doncic personifica el canvi generacional a la selecció balcànica –té únicament tres peces de l’europeu del 2015–, que culminarà al final de la cita. Llavors, Dragic també té previst deixar l’equip.
No tindran els focus tan pendents d’ell, però també cal seguir Lauri Markkanen. Amb tan sols un curs a Arizona (NCAA) i amb el futur als Bulls –el van triar els TWolves en el draft, però el van enviar a Chicago en el traspàs per a Butler–, se’l compara amb Nowitzki sovint per la mobilitat, coordinació i canell tot i els seus 2,13 m. Cal veure si respon en un torneig, en el qual Finlàndia actua com a amfitrió. Un cas diferent és el de Tryggvi Hlinason. La seva eclosió en l’europeu sub-20 no únicament li ha donat el bitllet a la cita, sinó que pot tenir-ne un paper rellevant en el combinat islandès. De fet, en l’últim amistós, contra Lituània, va fer 19 punts (8/10 tirs) i 7 rebots. Tota una advertència. En el cas de Furkan Korkmaz, no hi debutarà –paper molt testimonial en l’europeu de fa dos anys (24 minuts)–, però com si ho fes. El pas pel Banvit aquest últim curs li ha donat confiança, i ho ha constatat en la preparació anotant de totes maneres i erigint-se al costat de Cedi Osman, en els generadors de la nova Turquia dirigida per Ufuk Sarica.
Radoncic, Bitadze i Bender
No han de tenir a priori l’impacte dels anteriors, però són elements a tenir en compte en la cita. Dino Radoncic (1999), un cop s’ha decantat per Montenegro, ja va tenir minuts en el preeuropeu (17 de mitjana en sis partits) i, en la preparació, Bojan Tanjevic li ha mantingut la confiança. Goga Bitadze (1999) també té un futur esplendorós, però li serà difícil esgarrapar minuts amb la nòmina d’interiors de Geòrgia. En la llista definitiva d’Alemanya hi ha entrat Isaiah Hartenstein (1998). Utilitzat poc en la preparació, sempre ha sabut aprofitar les oportunitats. A Croàcia, atenció a Dragan Bender (1997), amb poc pes fins ara i produint sempre des de la banqueta.
Notícies
Dijous,18 abril 2024